Lukas Graham
Amb totes les entrades venudes, Lukas Graham arriba a Barcelona per la porta gran, en la gira del seu nou debut Blue Album (Copenhagen Records, 2015). Després de 5 anys sense publicar res, sorprèn amb un treball ple de cançons que han donat la volta al món i que l’han convertit en un artista de ressò internacional.
Amb un públic mig guiri, Razz llueix totes les seves cartes. Els focus ho il·luminen tot, i deixen al descobert l’escenari. La banda, originària de Dinamarca, comença amb “Take the world by storm”. D’un costat a l’altre de l’escenari, Graham no para quiet, i acaba traient-se la samarreta. Ens presenta al grup en anglès i en un intent de castellà amb accent argentí. I fa riure al públic.
Fa la transició al seu antic CD, transportant-nos al seu estil no tan popular de fa temps, amb “Drunk in the morning” on s’hi sumen trompetes. Tota l’harmonia en aquella mena d’ordre perfecte que sona a cançó d’estiu. La gent es relaxa, i poc a poc, cada cançó es va fent més coneguda. Sonen “Mama Said”, “You’re not there” o “Hayo”, i quan al mig de la cançó deixa de cantar i la música segueix, se sent tot el públic, que segueix la lletra, fidel.
El somriure a la cara de Graham és indescriptible. Cau de genolls i deixa que el públic acabi la cançó, sol. És un somni fet realitat, com ell ens explica, que la gent sàpiga les lletres que ell escriu. Diu, pensava que es quedaria en res més que un somni d’un nen de 8 anys, però que poc a poc, i acompanyat pels inseparables Magnus Larsson al baix, i Kasper Dargard al teclat, s’ha fet realitat. La Banda de pop soul nascuda el 2011, ha fet un canvi radical passant de ser poc reconeguda a arribar a ser nominada als Grammy pel seu tema més famós: “7 years”.
La veu característica del seu cantant ha anat teixint un estil únic que ha atret a les noves generacions com un iman. Amb lletres, com el propi artista descriu, sobre la seva vida, l’amor i la família, han aconseguit guanyar-se un lloc en l’actualitat musical, fans, una gira, popularitat, i estar al capdavant de les llistes de les més escoltades, sonant a la ràdio, sent inevitable no haver-los sentit mai. Fins i tot podria ser etiquetat com “El nou Bruno Mars”.
Amb l’estil desenfadat durant la gran part del concert, arriba al final a les cançons tranquil·les i es calma, per poc temps. Per finalitzar “Funeral”, “Happy home” i, sens dubte, “7 years” l’èxit que els ha dut fins aquí, a Barcelona, aquesta nit, i ens ha deixat gaudir de la seva música per una estona.
