L'últim dia que surt el sol
Tarragona és la ciutat que va veure néixer Bongo Botrako ara fa vuit anys i ha estat l’última a ressonar amb els seus acords. La Sala Zero va ser l’escenari que va acollir el concert número 500 i últim de la història de Bongo, una sala petita, on no cabia ningú més, per dir adéu de forma gairebé íntima als que van escoltar a Bongo Botrako per primera vegada.
No hi va haver un moment de silenci en les dues hores de concert que va oferir el grup d’Uri Giné. Només sonar les primeres notes de "Caminante", el públic es va encendre i no va deixar de cridar, aplaudir i corejar cada una de les cançons. I no en van ser poques, 27 cançons en total, pràcticament tota la seva discografia, des dels que no respiren per treballar a les dones revoltoses i els que volen viure com Bonobos.
Si una sala petita no li havia donat prou aire familiar, al concert, ho van acabar de fer les visites a l’escenari d’antics membres de la banda i músics que els han acompanyat al llarg dels 8 anys: Canteca de Macao, Extracto de Lúpulo, El Son de la Chama i, com no podia ser d’altra manera, l’Adri de La Pegatina, que va tancar amb ells la nit cantant el chipirón per última vegada. També es van retrobar a l’escenari amb Juanhito i Artiolantics, membres de Bongo, per cantar "Punk Parranda", en un dels moments més emotius del concert. I és que en el concert a Tarragona no es van acomiadar només del públic, sinó també de si mateixos, de cada un dels músics que durant 500 concerts i dos àlbums ha fet créixer el projecte.
L’Uri a la veu i en Xavi amb la trompeta van ser els indiscutibles protagonistes de la nit. L’Uri amb una energia desbordant que va fer tremolar fins les parets de la Zero i en Xavi amb l’instrument més característic del so Bongo Botrako, van mantenir els ànims ben alts en cada cançó. La resta de músics no es van quedar enrere, i es van deixar anar completament en una última demostració de talent i passió per la banda. Si hi h una cosa que ha caracteritzat la música de Bongo Botrako és el positivisme, i en aquest concert no va ser menys. El cansament i les diferències que han portat el grup a la dissolució no es van veure en cap moment a l'escenari.
"Todos los dies sale el sol" va ser la primera cançó que vam sentir dels Bongo i també ha estat l’última. Així van voler tancar el cicle, en un final apoteòsic on es va poder sentir més el públic que els músics cantant sencera la lletra del chipirón. Un final amb abraçades, somriures i alguna llàgrima mal dissimulada.
