El Senyor Peix

El Senyor Peix no són un grup d’havaneres però podrien ser-ho. Són així d’oberts i d’entregats. Només d’escoltar-los s’hi entreveu l’aroma de mar que els aporta el seu paratge d’origen, Malgrat de Mar, però, tot i l’ampli ventall d’estils que es pot reconèixer en la seva música, el compàs de l’havanera no hi és, entre ells.

Són molts els músics que defugen de les etiquetes estilístiques. De fet, les etiquetes són un dels grans enemics per a moltes bandes però és indiscutible; necessitem les paraules per a conjugar la vida i, per sort o per desgràcia, vivim sota la seva supremacia. En el cas d’El Senyor Peix encara és més difícil parlar d’etiquetes perquè són una banda que s’ha anat forjant progressivament, a través de components diversos que han anat aportant traces d’estils molt diferents. No van començar sent un grup consolidat amb un nombre concret de músics, sinó que amb el temps han anat creixent.

Per ara, tenen 5 cançons enregistrades i van camí de fer-ne més perquè al gener entraran de ple a l’estudi per a gravar el disc definitiu. El que han presentat fins ara és una maqueta, “un tastet reduït” difícil de compactar en un únic estil. El que tenen clar és que el disc que sortirà a la llum l’any que ve tindrà un estil molt propi que confeccionaran entre tots, aquest cop sí, sent un grup consolidat al complet. Un disc “més creatiu i participatiu”, però sense defugir del que són ara. “Sense perdre l’essència del que tenim ara, pel que fa a lletres i melodies, volem que sigui un disc molt més ric musicalment parlant i obert a molts estils”. Si bé en aquesta primera maqueta van utilitzar patrons de l’ska o el reggae ara volen trencar amb aquesta acotació i obrir-se a altres estils. Tot un crit a la creativitat.

“Sense perdre l’essència del que tenim ara pel que fa a lletres i melodies, volem que el nou disc sigui molt més ric musicalment i obert a altres estils”

Confessen que, tot i que entraran a l’estudi a principis d’any. ja tenen unes 12 cançons a la recambra i encara han de decidir quines formaran part del que serà el seu primer treball. “L’objectiu ara mateix és el disc. Estem treballant gairebé al 100%”. Per això, veure’ls en directe durant el que queda d’any serà complicat. No fa ni dos mesos que van començar a tocar davant del públic i ja compten amb una gran rebuda i un primer premi al palmarès en ser proclamats guanyadors del I Concurs de Música Emergent de la Festa Major de Bescanó. Són dels que creuen que el més complicat d’un directe és connectar amb la gent. “Pots arribar al públic però el més complicat és connectar; que el públic estigui pendent de la banda i s’entregui” i ells poden dir, amb total seguretat, que ho han aconseguit. “Hem fet molt pocs directes però la veritat és que en ells hem pogut connectar amb el públic”. En tenen proves. Al festival TEMPO sota les estrelles de Girona van fer aixecar i ballar tota la gent que de bon principi els miraven asseguts des de les gandules i les taules. “Va acabar el concert amb tothom aixecat, ballant i gaudint i no ens deixaven marxar”. També a Bescanó, a ple concurs, van sortir a l’escenari a les tres de la matinada per descarregar tota l’energia que portaven dins i 10 minuts després d’acabar l’última cançó ja sabien que eren els guanyadors, per davant de sis grups més. El premi? Tocar a les barraques de Bescanó l’estiu vinent.

Per a ells el directe és la recompensa, el lloc on recullen molts dels fruits que han anat sembrant a base d’hores d’assaig al local. El que pot veure el públic sobre de l’escenari és el resultat de molt de treball però també de la complicitat que hi ha entre ells i de la improvisació que la música els fa aflorar. Ara però, volen pujar un altre esglaó i centrar-se en el moviment i l’espectacle d’una manera més planejada i no tan espontània per tal de fer que l’experiència dels directes sigui molt més efectiva. Amb quatre directes a l’esquena, però, se senten molt orgullosos del que han aconseguit. “Quan has fet un treball previ, veus que funciona i que tens la resposta del públic, saps que ha valgut la pena; és el fruit de tota la feina que hi ha darrere”.

“Quan has fet un treball previ, veus que funciona i que tens la resposta del públic, saps que ha valgut la pena; és el fruit de tota la feina que hi ha darrere”.

L’optimisme per bandera

El Senyor Peix el formen vuit integrants que han begut d’estils musicals diferents però tots combreguen amb una cosa que els caracteritza; porten l’optimisme per bandera. És del que parlen les seves cançons i el que volen transmetre però no es queden amb això només. Les seves cançons són “trapelles” i amb elles volen despertar curiositat i remoure consciències. “Volem que quan escoltis una cançó et faci pensar i reflexionar sobre alguna cosa” aclareix Joan Buquet. Tot i no tenir una lluita ideològica a seguir saben que la reivindicació hi ha de ser. A “La necessitat”, una de les cançons més reivindicatives, conviden a construir un futur millor a través de cadascú, a l'àmbit personal, per tal de poder créixer. Són reivindicatius però no és un grup que proclami lletres purament polítiques. “No parlem d’ideologies, parlem de sentiments i de la voluntat de la gent de fer les coses bé. Ja hi ha massa política a tot arreu avui en dia”. Per això, es desmarquen de la política com a grup tot i tenir inquietuds a títol individual. El que tenen molt clar és que cal transformar aquest món i no només mitjançant la vessant més política, sinó a través de les persones i de cadascú, no tant d’ideologies. “Canviar el món a través de l’optimisme, de viure i deixar viure i a més a més, intentar a través d’això evadir-te amb la música”.

“Canviar el món a través de l’optimisme, de viure i deixar viure i, a més a més, intentar a través d’això evadir-te amb la música”.

El Senyor Peix va desplegar veles a l’abril i no ha parat de créixer gràcies a la rebuda que han tingut per part del públic de Malgrat de Mar i més enllà. Són conscients d’això i és per aquest motiu que van voler que en els cinc videoclips hi apareguessin molts d’ells. “Vam pensar que d’aquesta manera hi hauria molta gent que es faria seu aquest projecte”. I així ha estat. “Hi ha molt de Malgrat, molt de poble i molt de sentit mariner en les cançons”, reconeix Marc Stock. Indirectament el públic se les ha anat fent seves i això els ha servit d’empenta per a consolidar aquest projecte seriosament. La maqueta, que els ha permès aquesta arrancada que van iniciar a l’abril, és autoeditada i està a l’abast de tothom en descàrrega gratuïta. Creuen que aquesta possibilitat hi ha de ser perquè “qui vulgui comprar el disc ho farà perquè li agrada i no perquè estigui obligat a fer-ho”. Han apostat també per a tenir una marca personal ben definida i una imatge molt propera. Totes les cançons tenen videoclip i imatges perquè saben que “a la gent li agrada veure qui forma part del grup i com és visualment”.    

Aquests amants del mar i de l’optimisme fa molts anys que es van enamorar de la música. “Fer música és com tenir una amant”, confessa Marc Martínez. I ho saben prou perquè li dediquen gairebé tant de temps com a una parella. “La música, t’absorbeix molt i si vols tirar-ho endavant li has de dedicar molt de temps personal”, admet David Anillo. L’experiència i el fet de ser més grans els ha aportat un punt de saber quines coses són les que han de repetir i quines no. Aquest cop ho tenen clar; anar a totes.