King Kong Boy

Gandia i rodalies s'ha convertit en els darrers anys en un dels grans pulmons musicals dels Països Catalans. Allà hi hem vist néixer grups com Aspencat, La Gossa Sorda, La Raíz o Zoo. Noms que de seguida han esdevingut referents i que no han tardat a deixar empremta en molts altres grups de zona. Un d'aquests grups va ser, al seu dia, King Kong Boy.

Fascinats per l'escena mestissa que tanta força estava prenent, la banda va decidir sumar-s'hi amb un primer treball clarament influenciat per aquest moviment. Música festiva amb forta presència de vents i dosis elevades de reggae i ska. Potser era el camí fàcil. O el més lògic. Era el que es portava i el que més connectava amb el públic. Qui no hauria volgut afegir-s'hi?

Però aquest no era el seu lloc. Han passat tres anys i King Kong Boy reneixen per mostrar-nos la seva veritable identitat. Després d'una reformulació de la banda, de sobte, se'ns apareixen reconvertits en quartet i amb un segon treball marcat pel pop i el rock. "A Rubén i jo, que som els que hem anat component, ens agradava molt el rock anglosaxó de Muse, The Killers... Però per una qüestió d'influència de proximitat i de tenir La Raíz i companyia i veure els seus concerts, se'ns apegaven les ganes de provocar eixa mateixa sensació" reconeix el cantant Eduard Banyuls. "Tu vas a un concert on es fa eixa música, la gent reacciona molt bé, l'escena va creixent i, damunt, tu disfrutes, perquè a nosaltres el mestissatge ens segueix agradant... Però no és el mateix escoltar-ho que tocar-ho", continua.

Seguim xerrant i, poc després, ho sintetitza amb una frase: "Abans era una cerca de nosaltres mateixos; això ja és una mostra del que som nosaltres". Han trobat el seu camí i, segurament per això, han volgut posar les seves pròpies inicials al nou treball: KKB (Mesdemil, 2017). Això és King Kong Boy, semblen dir-nos convençuts. "A Alcem el vol, Mark Dasousa [el productor] ens va dir, que era un disc amb molta varietat d'estils i que havia de servir per triar d'eixes cançons què era el que més ens agradava per, de cares al pròxim disc, ja centrar-nos en un estil més concret" ens explica Rubén Martín. I així ho han fet.

"Abans era una cerca de nosaltres mateixos; aquest segon disc ja és una mostra del que som nosaltres"

"Un disc que ens agradi d'ací a 20 anys"

Queda clar que estan convençuts del nou rumb. "Nosaltres ara escoltem el disc i no hi canviaríem res. Ací hem trobat la nostra identitat", ens etziben. No ha de ser fàcil sortir del corrent musical dominant. O, si més no, no és quelcom habitual. Pocs grups voldrien sortir d'un estil que tants èxits promet, però ells necessitaven fer aquest pas tot i saber-ne les dificultats. "La gent, a València, tendim cap a la música de festa. Dona igual l'estil, però ha de fer-te ballar. Si no, estàs en un terreny un poc perillós", reconeixen. Tot i això, però, veuen com el mercat es va obrint i casos com els de Tardor o Smoking Souls fan evident que a València també hi ha lloc per al rock.

En aquest procés de connexió amb la pròpia identitat, també les lletres han fet un tomb. "Abans parlàvem de coses que també sentíem nostres, però realment no estàvem explorant en nosaltres mateixos i en este sí que ha sigut així" ho resumeix Banyuls. Han trobat un discurs més personal i molt sovint marcat pels referents cinematogràfics, una de les grans influències per al cantant.

Fa ja una estona que conversem i em queden clares dues premisses: el convenciment del nou camí escollit i la despreocupació a l'hora de pensar en la resposta del públic. Em repeteixen el que diuen que ha estat el seu mantra en tot aquest procés -"fem un disc que d'ací a 20 anys escoltem i ens agrade"- i em parlen de com aquests anys els han servit per trobar una actitud més desenfrenada. "Abans era tot molt pensat i ara és més com és el rock, sense grans aspiracions" deixen anar.

No tenen pressa ni per arribar al gran públic ni per començar a fer el salt al Principat -on fa quinze dies van fer la primera incursió-. De moment, confien en el seu camí i avancen sense pressions, però alguna cosa em diu que ben aviat en sentirem molt a parlar. I, si no, temps al temps.