Mascarats

Si diguessis que Mascarats són espontanis, et quedaries curt/a. Mascarats són vitalitat i són bogeria, però a la vegada també professionalitat i entrega. Venen de La Sénia, no obstant això, a cop de furgoneta s’han recorregut gran part del territori català. Per copsar-los bé, només cal imaginar-se diversos membres asseguts a la gespa d’un parc, amb una cervesa al costat i disposats a explicar els secrets del grup. Aquesta divertida escena la protagonitzaven Josep Subirats i David Mingorance (saxo i veus), Ignasi Iranzo (teclat), Ferran Arasa (trombó) i Júlia Urgell (“Community Manager”).

Mascarats és el malnom que reben els habitants de La Sénia. Antigament, allà es produïa carbó i la gent que hi treballava tornava amb la cara negra i bruta. Se’ls deia “emmascarats”. Aquest nom s’estava perdent i el grup va voler reivindicar-lo.

Durant la seva trajectòria han anat evolucionant d’estil. Han passat de l’ska a una fusió entre el reggae i el rock. Aquest canvi es veu reflectit en el seu segon disc Trencarem l’imaginari (Autoeditat, 2017), produït gràcies a una campanya de micromecenatge. Sobre la sonoritat, de moment estan còmodes i tot apunta que seguiran en aquesta línia. Però tot es veurà al tercer disc...

UN IMAGINARI A TRENCAR

La majoria de lletres de Mascarats són crítiques. Van encaminades a fer reflexionar l’oient. En David explica que “una gran part de les persones guien les seves accions a través d’un imaginari col·lectiu”. Considera que aquest imaginari no és positiu i que cal aprendre a “mirar el món amb unes ulleres diferents”. A més, l’Ignasi afegeix que la música “és una bona eina per arribar a més gent i transmetre el missatge”.

Per Mascarats, la música té dues funcions. És una eina transformadora, però també és un divertiment. Tots els membres estimen la música i els agrada viure-la. Dins el grup, cadascú té els seus gustos musicals. Alguns coincideixen i, és més, de vegades sorprenen. La majoria dels membres de Mascarats escolten música clàssica. “Ens nodrim dia a dia per construir una cançó nova”, explica en Josep.

Mascarats és un grup compost per persones crítiques, però que són conscients que els falta molt per aprendre. “Sabem que hem de continuar llegint, formant-nos”, afirma l’Ignasi. No tenen por a tractar cap tema, encara que diguin coses que la gent no vol sentir. Cada vegada tendim més a anar al que és fàcil, a no pensar. “No ens plantegem les coses, tot va rodat”, explica en Ferran. Cal submergir-se i qüestionar-se a fons, pensar i després creure

LA DIVERSITAT FA LA FORÇA

Dins el grup hi ha diversos estudiants professionals de música, però també trobem professors de primària, biòlegs o enginyers. Són amics i tenen en comú la música. Per l’Ignasi, es tracta d’una música “reivindicativa”. En David matisa: “intenta ser una música conscient, enèrgica”.

Seguint amb les definicions, Mascarats en una paraula és “compromís”. Compromís amb unes persones, però també amb unes idees. El grup té clar que vol mantenir els seus ideals. Si troben una discogràfica amb qui concordin, endavant, però no volen trair-se.

COMPLETANT LES FRASES...

Si el món acabés demà...
Ignasi: “Vull sortir molt i aprofitar totes les hores”.
David: “Faríem coses que per por ara no fem. Se me’n pot anar molt el cap”.
Ferran: “Al concert d’avui (Festes Majors de Sants) faríem el mateix i intentaríem gaudir el màxim”.

A una illa deserta m’emportaria...
David: “Una guitarra”.
Ignasi: “Carai, i jo el piano on l’endollo? Llibres!”.
Ferran: “Jo el trombó segur!”.

No puc sortir de casa sense...
David: “Sense haver-me vestit! No... Habitualment surto amb auriculars”.
Ignasi: “Em cau la cara de vergonya, però et diré la veritat... Mai surto sense mòbil”.
Ferran: “Sense ganes d’allò que vaig a fer”. (“Apa, aquesta és la millor resposta!”, diu l’Ignasi)

Un secret revelable de Mascarats és...
David: “Que l’altre dia vam marcar un gol amb una furgoneta” (riuen tots).
Ara bé, també es pot confessar que Mascarats és un grup a qui els agrada fer balls de capgrossos.

No suporto...
David: “El capitalisme!”.
Ignasi:” No dormir als pobles on toquem”.
Ferran: “Quan els del grup estem junts i, de vegades, en comptes d’ajudar-nos ens retraiem coses...”.

Adoro...
David: “L’amistat!”.
Ignasi: “Gravar! M’agrada molt anar a l’estudi i veure com va avançant el tema musical”.
Ferran: “La família de Mascarats!”.

No em vull morir sense...
David: “Sense haver tocat a l’Hatortxu Rock!”.
Ignasi: “En l’àmbit musical, em faria molta il·lusió tocar al Festivern”.
Ferran: “Sense veure la República Catalana!”.

Així són Mascarats. Si els escoltes, et faran reflexionar. Però amb ells també ballaràs i gaudiràs. Pots ser o no ser crític/a, això segons el teu parer, lector/a. Ara bé, siguis com siguis, fes-ho, com ells, amb la sinceritat per sobre de tot.