Garrinada
Una cua molt llarga per entrar i força gent que es queda fora perquè l’aforament del recinte està complet. Aquest ambient a principis d’agost no pot ser res més que La Garrinada de la Festa Major d’Argentona, organitzada per un munt de voluntaris i que sempre presenta un cartell de primer nivell. I de franc! Tot un luxe pels maresmencs i maresmenques i pels qui, cada cop més, vénen de fora gràcies a les opcions de transport que ofereix l’organització.
Sonen els primers acords de Zoo i els que ja fa estona que esperen s’alteren. Abans el recinte ja estava pràcticament ple per sentir Train to Roots que, tot i venir poc per Catalunya, ja tenen un públic prou fidel que no ha fallat a la cita d’avui. Zoo és el clar fenomen de l’estiu, l’aposta segura, i amb una capacitat de convocatòria que arriba a on faci falta. Tot i haver tocat una setmana abans a Mataró, també gratuït, aquesta nit han tornat a fer un ple indiscutible i s’han reafirmat com un dels grups preferits del jovent actual. Amb un directe cada cop més explosiu la resposta del públic, que se sap les cançons de dalt a baix, és impressionant. El concert acaba amb la sempre desitjada “Esbarzers” i sembla que l’ambient es relaxa. Però no és pas així, sinó que tothom aprofita per anar a la barra i agafar forces pel següent concert, també molt esperat. Tremenda Jauría, des de Madrid, han vingut disposades a repartir cúmbiapunk i reggaeton en un dels pocs concerts a Catalunya aquest estiu. La gent té ganes de seguir la festa i es nota; des de la primera nota fins ben bé l’última tothom balla i es deixa anar al ritme dels seus temes. L’acollida del públic és ‘tremenda’, mai millor dit.
Comença la segona nit. És dissabte d’estiu i això es nota. La gent amb ganes de festa avui ha canviat el seu local habitual per La Garrinada que, a més de bona música, ofereix preus populars. Els encarregats d’obrir la nit són A4 Reggae Orchestra, que amb les seves versions conegudes de reggae i el bon rotllo que transmeten han animat molt el públic que els esperava. Per cert, La Garrinada ja havia apostat pel reggae per obrir les portes de l’edició d’enguany amb el grup Sinergia divendres a la tarda.
Rapsusklei venia com a cap de cartell i era la gran aposta d’enguany, tothom tenia les expectatives molt altes i això a vegades pot jugar en contra, però no ha sigut el cas. Rapsusklei no ha decebut ningú, el concert ha estat tot un èxit.
Els dies van passant i La Garrinada es va acabant. És diumenge, cosa que podria fer pensar que hi haurà menys gent, però a la Caipirinyada de mitja tarda, amenitzada per Miquel del Roig, ja s’ha vist que no serà així. Ningú no falla en aquesta festassa que any rere any es va fent més coneguda arreu de Catalunya. Com a primer plat de l’àpat de la nit tenim Seguirem; un plat d’aquells que són tan deliciosos que et fan reviure moments feliços del passat i et fan emocionar. La rebuda del públic és sorprenent malgrat que, de tan joves, alguns ni tan sols havien pogut viure l’època d’Obrint Pas. De segon tenim rumba de la mà de Gertrudis, un plat molt refrescant que sempre ve de gust. Amb el seu nou CD fan volar alt el públic i confirmen que es troben en un dels seus millors moments. I, per acabar, un dels moments més esperats, les postres, Doctor Prats. Unes postres d’aquelles dolces que agraden pràcticament a tothom. Seguint la línia de Gertrudis, Doctor Prats està passant per un gran i bonic moment i els fans que tenen per tots els pobles no dubten a desplaçar-se per veure’ls. També són una aposta segura actualment, no fallen mai.
La Garrinada s’acaba. Un concert excel·lent per tancar una festa que no es pot comparar amb cap altra, fruit de l’esforç desinteressat d’uns quants joves d’Argentona, a qui els hem d’agrair una organització de luxe per un festival de luxe. Ja tenim ganes de saber amb quin cartell de luxe ens sorprendran l’any vinent. I que per molts anys més!
