Xakras

Fotografia: Pau López

"Aquesta nit serà màgica, intensa, difícil d'oblidar. Benvinguts al nostre món, som Xakras". Una veu imponent presenta l'espectacle i tot comença. I entra la banda. La nova aventura de Xakras ja està en marxa en una sala 2 de La Mirona que presenta un gran aspecte, amb més de 200 persones. "El Far" obre una nit que serà curta però intensa en la presentació de Corrents (RGB Suports, 2017), el primer treball discogràfic de la banda gironina, que veia la llum a principis d’abril.

Entre el públic, dues franges d'edat clarament marcades i diferenciades. La primera, la mateixa que els músics, voreja la majoria d'edat, mentre que la segona és una generació superior i ja ronda la cinquantena. Pares, mares, germans, amics i seguidors xalen amb les noves cançons de la banda. "Un dia millor" ve precedida pel reclam del grup contra les injustícies que encara perduren al segle XXI i la voluntat de fer un món millor a través de la música. Just després, el confeti disparat des de l'escenari presideix durant uns moments la sala i desprèn un ambient de festa que no desapareixerà en tot el concert en les primeres files, mentre que a la part posterior de la sala l’ambient és més dispers i costa enganxar el públic.

El concert avança i el públic s’anima. La banda fa pujar sobre l’escenari els dos finalistes del sorteig d’un disc i una samarreta de Xakras, i després de dues rondes del “joc del limbo”, que consisteix a passar per sota de l’altura fixada sense ajupir-se, es firmen les taules i tots dos s’emporten els regals. “Nit de Sant Joan” i “La Rutina”, amb la col·laboració de Joan Fité, guitarrista de Zoom Musiqueta, tornen a arrencar un concert que ja ha arribat a la meitat, però que encara guardaria més moments especials en la primera nit de Xakras.

La banda agraïa la presència del públic abans de tocar una de les primeres cançons que van compondre. “Tant de bo poguéssim ser aquí tot el dia, tota la nit, sou increïbles”, assegura Arnau Acero des de l’escenari abans d’interpretar “Paper Blanc”, que dona pas a l’únic bis de la nit. “Encara falta aquella més bonica”, comenta una veu del públic mentre la gent demana reiteradament una altra cançó abans de finalitzar el concert. Amb el curt repertori gairebé esgotat, Xakras torna a l’escenari per interpretar l’única cançó que els queda, “Res com tu”, aquella més bonica, que deia un dels seguidors.

És el moment de donar les gràcies també a la productora, a la discogràfica, a la sala i a “tota la gent que ha fet possible aquest projecte”. L’últim tema dels gironins és seguit pel públic amb les llums dels telèfons mòbils enceses, de banda a banda. Una última ràfega de confeti posa el punt i final a una nit que serveix per obrir la nova etapa de Xakras i els membres del grup es fotografien amb el públic després de 50 minuts de música a la sala 2 de La Mirona.