Sherpah

Són una descoberta de La Tornada però no van néixer ahir. Porten 11 anys picant pedra i ara, amb el llançament del seu últim disc H (Picap, 2017), sembla que la vida els comença a tornar tot allò pel qual s’hi han deixat la pell any rere any.

Publiquen el seu quart disc i ho fan reivindicant-se fermament. El títol és una estirada d’orelles a tots aquells que s’obliden de l’última lletra del seu nom. I tot i reivindicar-se a partir d’allò més simple que els caracteritza, sembla que encara hi ha algú que se l’oblida. Són reivindicatius des que van començar i és per aquest motiu que han fet de la figura del gall el seu emblema. “Simbolitza el despertar de la consciència perquè és un animal que crida fort i que t’ajuda a obrir els ulls”. Aquest és el missatge que volen fer arribar.

Amb H, surt a la llum la seva “gran obra mestra amb un so molt més madur” però que segueix conservant un estil i un tarannà que els ha acompanyat sempre. Les cançons que recull són grans peces d’orfebreria que s’han anat polint al llarg de molt de temps. I és que quan les coses es cuinen a foc lent tenen molt més gust. “Sa Caleta” i “Ciutat de formigues” en són un bon exemple. Fa molts anys que van ser escrites i amb el temps les han anat transformant i passant per tot un seguit de filtres que han fet que sonin com ho fan ara.

Lletres reivindicatives, com en discos anteriors, però també de sentimentals que “s’apropen més a aquesta part més humana que tots tenim dins”. I com no podia ser d’una altra manera en Sherpah, temes festius que porten l’essència del grup incrustada en ritmes llatins. Són conscients que han parit “un fill que porta a sobre una motxilla de molta experiència musical i maduresa personal”. I és que quan una persona viu moltes coses té molt a dir i això és precisament el que ha passat amb Sherpah. Han viscut tants daltabaixos que la darrera publicació ha nascut més madura que mai però conservant la frescor que tant els caracteritza. Una frescor que en els seus directes es potencia molt més. Dinàmics, amb molta energia, festa i qualitat.

“Hem parit un fill que porta a sobre una motxilla de molta experiència musical i maduresa personal”.

La fórmula que han fet servir els ha donat tan bons fruits que fins i tot han arribat a compartir posició a les llistes d’iTunes amb Joaquin Sabina i ara sonen a la ràdio. Per a ells, aquest segon factor ha sigut un reconeixement a tots els anys d’esforç i rodatge que han aconseguit per mèrits propis. Tot i que en aquest disc han tingut l’assessorament del productor Pau Romero, són molt conscients de tota la feina que han fet al llarg del temps i que no han anat de la mà de ningú. Prova d’això és que tres dels seus quatre treballs són autoeditats.

Haver estat cinc anys sense treure cançons noves els ha jugat a la contra a nivell de visibilitat però en canvi, els ha afavorit immensament a nivell musical perquè no han tingut la pressió a l’esquena d’haver de treure un disc i això queda palès en les cançons. Les coses surten quan surten i de fet, han pogut sortir gràcies a la confiança que els seus seguidors han dipositat en ells a través d’una campanya de micromecenatge. El disc s’ha pogut enregistrar amb una bona qualitat gràcies a tots els mecenes i això a Sherpah els fa molt feliços. H ha sigut per a ells un regal que es devien des de feia molt de temps i l’empenta que els ajudarà a seguir.

UN CONGLOMERAT MUSICAL

Sherpah ha viscut moments de canvis. Un dels més importants va ser el relleu de la seva cantant inicial a l’actual, Marta Casas, però que no va suposar cap trasbals. Tenen clar que Sherpah no és una veu. No és una cara. No és un instrument. Sherpah són tots i cadascun dels que es converteixen en un quan són dalt de l’escenari. Per això, la incorporació recent de la veu d’Edgar Díaz, només ha fet que aportar una nova tonalitat a aquest so tan fresc que aconsegueixen entre tots. I és que hi ha cançons que s’han anat teixint entre moltes mans. Però, deixant a banda la vessant musical, saben que “Sherpah ha arribat on ha arribat pel bon rotllo que hi ha i gràcies a l’aliment que els ha aportat a nivell emocional”.

“Sherpah ha arribat on ha arribat pel bon rotllo que hi ha i gràcies a l’aliment que els ha aportat a nivell emocional”.