Pol Fuentes
Pol Fuentes va començar a cantar uns quinze minuts més tard del que estava previst. El Harlem Jazz Club presentava una bona entrada i ell, amb les seves patilles d’home llop i la seva banda estaven preparats per oferir un concert que duraria aproximadament una hora. Abans que comencés a sonar la primera cançó –"Amic Voltor"– , que també és de les més conegudes de l’ex-guitarra del grup Rosa-Luxemburg, ja s’intuïa que el públic viuria un gran concert aquella nit de divendres.
Després de la primera cançó, en Pol Fuentes va cantar "Exploradors", introduint-la amb una frase pessimista a l'hora que provocativa: "la vida no és més interessant que la d'una pedra". En acabar aquesta peça, a en Bernie, bateria del grup, li va caure algun instrument a terra. I aleshores, el cantant, tot trencant –evidentment a propòsit– la solemnitat del moment va preguntar “Tot bé Bernie?” i entre rialles va arribat la següent cançó, "La cova del drac". Va proposar que el públic s’imaginés “un funeral molt bonic, a la Costa Brava. Una barca vella de rems, només així s’hi pot arribar a la cova”. Tot molt romàntic fins que va retractar-se: “no, no, un moment. Imagineu-vos el que vulgueu, que això és art!” Ara, tot molt natural, molt real.
En aquest punt, els músics van marxar de l’escenari i van deixar tot sol el Pol, era el seu moment de cantautor. Un cantant amb una guitarra. Va cantar "Bol de llet": la cançó més important per ell, perquè parla de la seva vida, les seves emocions. Després van arribar "Marit" i "Tots som esquelets", aquesta última tota una crítica als “elixirs de l’eterna joventut”, és a dir, els cosmètics, els productes de bellesa, etc.
Acabant ja el concert, va arribar un dels moments més bojos de la nit: "Una nova guerra". I és que, veritablement, el cantant perd els papers quan la canta. Crida com posseït pel dolor de la guerra. Tot seguit, va arribar l’última cançó, l’altre moment boig: "Tots som una plaga", una cançó una mica catastrofista i conspiranòica que serveix per culminar el concert al crit de: “Més gent, més gent, més gent!”. En Pol Fuentes, de nou, extraordinàriament original i impactant.
Efectivament, en Pol Fuentes no ha fet cas a les peticions de la seva mare. Com ell mateix va confessar durant la vetllada: “la meva mare em va preguntar si, ara que començava en solitari, podria cantar cançons més alegres, per tocar a les festes majors i sortir per la ràdio!”. Ho sento senyora, el seu fill no cantarà a les festes majors, però té molt talent i el seu producte és innovador i brutal.
