Quimi Portet, Coet i Trau

Sant Boi de Llobregat va convertir-se el cap de setmana passat amb un dels focus informatius més importants del país, més enllà que en l’àmbit polític se celebressin l’acte commemoratiu de la diada del 1976 i la vistosa i espectacular marxa de torxes. Culturalment, de dijous a dissabte, Sant Boi va fer-se un lloc als destacats amb la 28ª edició del Festival Altaveu. El dissabte a la nit als bonics Jardins de l’Ateneu de Santboià es concloïa l’edició del 2016 amb el concert de Quimi Portet i dels grups locals Coet i Trau.

A les 23h en punt començaven els primers acords de l’actuació de Coet davant d’un públic jove que anava entrant a poc a poc al recinte i s’incorporava a la claca. El jove grup de Sant Boi estrenava disc: Passi-ho bé! (Autoeditat, 2016), el primer d’un grup enèrgic i elèctric. Ben aviat ja feien saltar al públic amb “Per a mi” o “La nena” i dedicaven una cançó, “Llobregat”, al riu que voreja la població. Abans de marxar van voler fer-nos còmplices de la seva particular denúncia a la família Pujol i tocar el tema que dónanom al grup. L’actuació de Coet va ser el que s’esperava d’un grup emergent, una declaració d’intencions. Són un banda diferent del panorama, entre altres motius incorporen un bouzouki que els permet col·locar la seva sonoritat intensa i profunda en el punt que reclamen les lletres dels seus temes.

Tot seguit apareixien en escena els també santboians Trau, guanyadors del concurs Sona9 2014 i Grup Revelació del 2015 segons la revista Enderrock. El pop psicodèlic del qual fan bandera es va notar ja abans de començar el concert amb una entrada a l’escenari boja i divertida. El públic que els coneixia ja ocupava les primeres files i els altres s’afanyaven a agafar una bona posició, la premsa gràfica començava el seu seguit de flaixos i un cop tot a lloc, tothom atent, a l’escenari baixava la intensitat i començava un concert que en els seus primers compassos ens va deixar els ritmes contundents de “85 Estels” i la magnífica cançó “Blau net i clar”. Sorprèn la facilitat de producció dels temes pel directe que demostren. I és que essent quatre sobre l’escenari, les cançons sonen la mar de bé, alegres, fresques i sobretot compactes. I compte! No és gens senzill quan busques la sonoritat que desprenen. Déu Vos Guard (Discmedi, 2015) és el títol del disc que presenten i tal com ens van comentar, si teniu ganes de fer diners divendres vinent teniu una cita imprescindible al Música Viva de Vic.

El plat fort de la nit arribava amb la pujada a l’escenari de Quimi Portet. No us descobriré en Quimi a aquestes alçades. És un geni i ha contribuït durant més de 30 anys a fer del panorama musical un lloc molt més sensible, boig i divertit. L’Actuació a l’Altaveu va venir marcada per la seva voluntat d’ensenyar al públic poc habituat com comportar-se en un concert de cantautor. Entre cançó i cançó afegia normes i consells que podríem haver recollit en un llibre d’autoajuda titulat: “Decàleg imprescindible pel bon comportament del públic de cantautors”. Fora bromes, Quimi Portet és un cantautor amb ànima d’estrella del rock. Ós bipolar (Música Global, 2016), disc que presentava a l’Altaveu, consta d’uns arranjaments elèctrics molt clars que dissabte, amb la seva banda, van fer bellugar el cos del públic molt més del que ho exigirien els cànons. Dona la sensació que ja li poden donar tots els premis que vulguin a la trajectòria que mentre ell segueixi gaudint dalt de l’escenari seguirà fent el que fa, que ho fa molt bé, i esperem que així sigui.