Germà Negre

Que Germà Negre era un dels grups més esperats dins de les múltiples actuacions que ofereixen les Festes del Tura era un fet conegut per qualsevol jove –o no tan jove- de la ciutat d’Olot. I és que el grup de Banyoles es presentava a la capital de la Garrotxa com a cap de cartell, al costat de dues bandes en un estat de forma i un recorregut espectacular, com són Oques Grasses i Aspencat, amb la fita d’aconseguir posar les rambles del firal del revés.

El passeig més carismàtic d’Olot es presentava ple a vessar i la formació del Pla de l’Estany notava l’escalfor d’un públic que venia de viure un concert molt més intimista per part de la formació encapçalada per Gerard Aledo, Animal. Un canvi bastant brusc, sí, però de ben segur buscant un in crescendo que caracteritza les nits de Festes del Tura.

Per qui no sàpiga com és un concert de Germà Negre, es podria definir amb una paraula: nervi. Amb el seu estil tradicional i interpretant cançons populars –fent referències constants a figures com la Verge del Tura o la Mare de Déu de Montserrat- aconsegueixen animar a qui tinguin davant, siguin 10 persones o 1.000. I la del dijous era una nit gran per al sextet del banyolí, i van donar tot el que tenien sobre l’escenari.

I és que Germà Negre és un dels grups que s’ha sumat a la idea de concebre la música que fan com una festa, i la necessitat de crear interacció amb el públic és una condició intrínseca del grup. I aquest fet no desmereix el tipus de música que fan –interpretada a la perfecció per uns músics de categoria-, al contrari. La música evoluciona i el que ara interessa a les festes majors –un circuit on ells són fixos- no són només grups de música, sinó artistes de cap a peus, capaços de moure’s a sobre un escenari i moure qui estigui a baix. Espectacle musical però també audiovisual. Ser showmans, i Germà Negre ho són.

Evidentment no van faltar la figura de la Moreneta entre el públic i el “que begui, que begui”, tan característic mentre una bóta de vi passa de mà en mà de manera aleatòria o temes que ja són uns fixos en el seu repertori com “Jo vull ser miss” o “Els rius de Babylon”. Germà Negre segueix creixent i van demostrar que tenen un directe per recórrer molts més quilòmetres dels que ja porten a les espatlles.