Blaumut

Blaumut tornaven a un teatre que ja havien omplert dos anys enrere, però d'aquells Blaumut que van passar pel Teatre de Bescanó per presentar el seu disc de debut, ja en queda poc. Si algú prenia aquell concert com a referència -bona part del públic repetia respecte a aquella ocasió- ja a la primera cançó s'adonava que les coses anaven per un altre costat. Blaumut s'han electrificat i aquella proposta acústica ha mudat cap a un concert enèrgic i d'una potència musical que feia pensar a deixar les cadires i llançar-se a ballar. El públic, però, restava pacient, assegut, amb un punt de timidesa, però entregat a cada nota.

La descàrrega inicial havia agafat per sorpresa aquells que feia temps que no sentien la banda en directe, però de seguida es resituaven i s'entregaven a unes cançons que creixien respecte al disc. Blaumut, però, saben jugar amb els tempos. Ara amunt, ara una cançó més íntima, ara una pausa per generar complicitat amb el públic i ara una altra vegada amunt amb alguna peça recuperada del primer disc. Tenen aquella capacitat innata per ficar-se el públic a la butxaca i això es nota des del primer moment. Tot i que, de fet, el públic ja venia convençut de casa.

Tot d'una, part de la banda abandonava l'escenari i Xavi de la Iglesia quedava sol al mig amb Oriol Aymat per interpretar "Esquimals". Però la intimitat dura poc i, després de "Cartes de l'Orient", "Senyor cordills" ja torna a augmentar les revolucions. Tornem a ser a dalt i on pocs minuts abans cantant i violoncelista oferien una peça asseguts tranquil·lament en un tamboret, ara Xavi de la Iglesia hi saltava amb la guitarra elèctrica sota el braç a ritme de "Previsions d'acostament". Blaumut és això. Una banda capaç de marxar als bisos entremig de l'apoteosi de "Pa amb oli i sal" i tornar amb una peça instrumental que et transporta cap a la tranquil·litat més absoluta.  Però saben fer-ho amb aquella naturalitat que t'atrapa. Quedes pres d'aquesta muntanya russa de la qual no voldries baixar mai però que a poc a poc va arribant al final. Un final dolç, que arriba amb "Bicicletes" i amb un públic, ara sí, dret i ballant sense complexos la cançó que els va situar a primera línia ara fa tot just un parell d'anys.