Cybee

'Viatge a mu' (RGB Suports, 2016) és el nou treball de Cybee. Després de donar-se a conèixer amb el seu disc de debut -de títol homònim al grup- la banda fa un pas més i presenta un disc que manté una sonoritat  fresca i una tonalitat optimista però que deixa algunes sorpreses.

Viatge a mu és un disc tan personal com sembla?

Marc Colomer: Jo diria que sí, que totes les cançons parlen de coses que ens han passat, reflexions que hem tingut, persones que existeixen... És molt sincer perquè són parts de la nostra vida.

La sinceritat és una de les claus de Cybee?

Jordi Vilaseca: Sí, és un dels punts característics nostres. Com la naturalitat o la proximitat amb la gent. La primera vegada que vam començar a tocar va ser quan vam fer la gira pels pobles, que era un contacte totalment directe amb la gent. Aquest contacte ens va marcar i va generar el fil conductor de la nostra història.

Aquella gira per places ha marcat molt el que ara és Cybee?

Nil Moliner: Va ser el detonant que fa que avui siguem aquí. Va ser el que ens va fer obrir els ulls i veure que hi havia gent disposada a escoltar les nostres cançons i que es poden explicar històries i que la gent les rebi i se'n senti part.

Viatge a mu és un disc on hi ha cançons dures, però té una tonalitat molt optimista. Com s'aconsegueix?

Aleix Martí: Això ja passava una mica amb el primer disc. En aquest potser sí que hi ha més temes que no són tan optimistes, però encara que tractem un tema complicat, sempre ens surt aquest punt de no tractar-lo d'una manera fatalista. Més enllà d'això, però, sí que hem intentat donar una mica més de profunditat a les lletres.

MC: En aquest disc, a més, també hi ha més lletres que recorren a la nostàlgia, que en el primer disc no hi era tant. I la nostàlgia és una sensació que, per una banda és negativa, però per l'altra té un punt bonic i positiu. Les cançons més dures o més tristes d'aquest disc tenen aquest punt nostàlgic que fa que en el fons t'acabi quedant una sensació positiva.

"Encara que tractem un tema complicat, sempre ens surt aquest punt de no tractar-lo d'una manera fatalista"

 

Les primeres cançons del disc recorden molt el disc anterior, però després van canviant i s'acosten a sonoritats més noves. Hi havia la intenció que el canvi fos progressiu perquè no xoqués d'entrada?

NM: La veritat és que no ho havíem pensat així, però ara que ho dius... A partir d'ara explicarem això!

Entre les cançons que aporten noves sonoritats, una de les més sorprenents és "Marcel·lí"...

JV: Nosaltres intentem tenir una línia i un estil semblant, però després hi ha cançons que no segueixen el patró habitual, com "Marcel·lí". Però és una cançó que ens agrada i per molt que no vagi en la mateixa línia la vam voler posar al  disc.

MC: De fet, quan arribem al local i toquem alguna cosa per esperar algú que encara no ha arribat, ens posem a improvisar i normalment fem funky. "Marcel·lí" mostra aquest punt que de vegades també ens surt natural.

AM: Vam estar debatent si entrava al disc o no, però era una cançó que en directe la volíem tocar perquè ens ho passarem bé i, ja que hi érem, també la vam acabar incloent al disc.

També hi ha una cançó que dediqueu a les vostres mares. D'on sorgeix?

NM: Les mares ens han salvat sempre el cul. El pare, a vegades, però la mare molt més. Si surts de festa i t'has deixat les claus de casa, a qui truques és a la mare. És un homenatge a tot el que han fet per nosaltres. A més, van venir a l'estudi les quatre mares, que va ser tota una experiència. Vam riure molt!

MC: Les veies tan felices entre elles... Se sentien com unes professionals i ens va fer molta gràcia veure com estaven amb aquesta sensació de felicitat.

El disc va transitant per cançons d'amor, d'amistat i de temes personals; però tot d'una apareix "TN". Expliqueu-nos aquesta cançó...

MC: És el punt més friqui del disc. Neix de l'obsessió per una situació en què tots ens hem fixat, i és que quan acaba el telenotícies sempre hi ha un moment en què treuen el so i els presentadors comencen a xerrar entre ells. A mi el que em sorprèn més és que sempre tenen alguna cosa a dir-se! I la cançó es pregunta què s'estan dient.

JV: És una d'aquestes cançons que també teníem el dubte de si hi havia de ser o no, però ens feia gràcia  i en directe ens ho passarem molt bé.

MC: Avancem que el rap del TN serà un gran moment del concert.

Fa uns mesos ens dèieu que amb aquest disc volíeu explorar més la faceta gamberra. Amb el primer la trobàveu a faltar?

AM: Nosaltres sempre hem tingut aquesta faceta de cara endins, però de cara enfora no l'hem acostumat a treure mai. A l'espectacle ja es pot entreveure, però fer-ho explícit en una lletra només ho havíem fet amb "Com animals". Ens vam dir: 'Per què no mirem d'explorar-ho en altres cançons?'. En aquest disc hi ha "TN", "Marcel·lí" o "Mama", que busquen una mica més això.

"Nosaltres intentem tenir una línia i un estil semblant, però després hi ha cançons que no segueixen el patró habitual, com 'Marcel·lí'"

 

En aquest disc incorporeu vents. Com hi ha influït aquest fet?

MC: En un concert de la gira passada vam incloure vents i un pianista i ens va agradar molt perquè donaven un toc màgic a les cançons. En aquest disc, doncs, ens venia molt de gust posar-hi vents. Crèiem que podien entrar a moltes cançons i que els hi dóna un punt màgic i, a la vegada, molt més èpic.

JV: També fa que les cançons tinguin una mica més de cos. Estan com més complementades. Les arrodoneix una mica més i els pots donar molts més matisos. A més, l'espectacle pot ser molt més ric.

En directe us veurem sempre amb vents?

AM: La idea és, a tot arreu on ens deixin, portar la banda sencera. A l'hora de fer les cançons n'hi havia que ja ens demanaven vents i ara que ja estem acostumats a sentir-los, a més, si els treus, hi falta alguna cosa. Algunes vegades sí que no podrà ser i quedarà bé igual, però amb els vents quedarà encara millor!

El segon disc porta implícits un seguit de tòpics com que és on s'ha de consolidar el grup, on s'ha de mostrar la maduresa... Tot això us afecta?

MC: Si no fas aquest pas i el mateix músic no es creu que ha madurat una mica o que ha tirat una mica més endavant, doncs és un problema. Ja es pot plantejar deixar-ho. Però el que digui la gent no ens preocupa gaire.

NC: No ha estat una voluntat de dir: 'Hem de fer això per consolidar-nos'. Hem fet això perquè ens ve de gust.