Guiem Soldevila
Divendres a les vuit del vespre Guiem Soldevila acompanyat de la seva guitarra i de Lluís Gener al contrabaix van tocar al Harlem Jazz Club de Barcelona dins del Festival Barnasants. El concert va començar amb pocs minuts de retard. Els dos menorquins van sortir a l'escenari i uns tímids aplaudiments els van rebre. Els afortunats que hi varen ser van ser convidats al menjador de casa el Guiem –tal com va dir ell referint-se a l'escenari–. El cantant va presentar el seu tercer disc Amoramort (Blau, Discmedi 2014) i la nit va començar dedicant-li “Gran buit” a un amic seu que ja no hi és.
A les primeres cançons va costar que el públic nouvingut deixés de banda les begudes per centrar tota l'atenció en el petit, però acollidor escenari. Però el Guiem ho va solucionar fent-los interactuar i preguntant-los si tenien dubtes. Aquesta pregunta va enllaçar amb “Dubtes en el vent”, una cançó nova que parlava d'això mateix. Fins i tot va fer broma que encara dubtava amb el títol de la cançó.
El concert va arribar al punt àlgid quan va obsequiar als assistents amb el poema “Dona llegint una carta vora la finestra oberta” del també menorquí Ponç Pons. L'acompanyament de la guitarra i el contrabaix vestien perfectament totes i cada una de les cançons. Els seguidors del cantant estaven col·locats a darrere, però se'ls sentia i feien força claca i animaven a la resta de públic. La nit de divendres va ser especial. El Guiem va voler que fos única i per fer-ho va fer pujar a l'Edmon Bosch. El menorquí va canviar la guitarra pel piano i amb l'Edmon al violoncel van tocar la cançó que obre el disc que presentava. Les paraules sobraven, la música va inundar les quatre parets del Harlem Jazz Club per deixar-se endur, tancar els ulls i no pensar en res. Aquest duet serà recordat durant molt de temps i l'escena del Lluís Gener mirant-los tocar, també. Xiulets i aplaudiments de gratitud els hi van dedicar el públic totalment entregats mentre l'Edmon abandonava l'escenari cofoi i satisfet.
Per animar i fer cantar al públic el Guiem va cantar “Aleluia” del Leonard Cohen i els allà presents van saber respondre entonant la famosa tornada. Va tornar a musicar un poema del Ponç Pons inclòs en el seu segon disc Nura ( Blau, Discmedi 2011). En aquesta ocasió va optar per “Suor de calç” que va acabar amb un solo de guitarra i contrabaix impressionant que va animar tot el públic. La segona col·laboració de la nit va arribar de la mà del Miquel Casals i la seva guitarra de dotze cordes. Amb l'ajuda del seu bon amic segueixen posant música als poemes de Ponç Pons i també un de Salvador Espriu “A la vora del mar”, i un poema africà traduït al català “La lluna sortirà després del sol” inclòs en el seu tercer disc.
Abans d'acomiadar-se (en principi) de la nit, va agrair al públic que hi fossin, però aquest no en tenia prou i reclamava un bocí més del menorquí a crits de “No n'hi ha prou" i "Una altra”. El Miquel Casals va baixar del menjador de casa del Guiem i ell va tocar “Teoria de l'absència” al piano. Quan va acabar va ser el torn de saludar i abraçar-se amb el Lluís Gener i celebrar la gran nit que entre tots van fer immensa. Recordeu el seu nom perquè en sentireu a parlar.
