Lád Cúig

Sabeu la típica imatge del telenotícies ensenyant Arenys de Munt inundat per les pluges? Aquesta escena la veiem com a mínim un cop l’any i és per culpa de la Riera d’Arenys, que travessa el poble pel mig i que quan plou molt es desborda inundant el poble. A més a més, dóna nom als Lád Cúig. “LádCúig” significa “els cinc de la riera” en llengua celta, nom que agafen fent homenatge a la Riera d’Arenys i als cinc membres que formaven el grup als seus inicis i que tradueixen a aquest idioma fent referència al punt de partida de la seva música: el folk celta.

Ara, després de l’entrada i la sortida d’alguns membres, ja no són cinc; són vuit, i això és l’única cosa que ha canviat al grup, perquè l’esperit festiu i tavernari però alhora combatiu i reivindicatiu que té la seva música segueix intacte des del 2005 que és quan es troben per primera vegada. La formació actual la componen Martí Barri (teclat), Vicenç Comí (baix), Raúl Ortiz (guitarra), Jordi Rabasseda (guitarra i veus), Biel Romaní (violí i guitarra), Lluís Subirana (bateria) i els germans Escrig amb els instruments bandera del seu so: Albert Escrig (gaita i whistle) i Carles Escrig (acordió, mandolina i veu principal).

Un nou CD: Poemes de destrucció

Després de més de deu anys d’història han trepitjat ciutats com Donosti, Saragossa, Granada i Jerez més tota la geografia catalana i ja tenen un CD gravat, Tenim les arrels (Autoproduït, 2013). Ara a més, acaben de sortir de l’estudi on han gravat el que serà el seu segon CD, que es dirà Poemes de destrucció i que trauran aquesta primavera i pel qual han començat un Verkami.

Poemes de destrucció és el nom que han posat al que serà un recull de les noves cançons, que també són les que millor defineixen qui són i quin estil fan en aquest moment. Es tracta d’un CD fruit de l’evolució exponencial que han viscut els darrers anys, que els ha portat a canviar de membres i de formació i que, seguint un transcurs natural, també una mica d’estil. “Traiem disc sobretot per poder ensenyar qui som ara i com sonem i per poder ensenyar a la gent els canvis que hem fet”, diu en Martí, que afirma que al nou CD hem d’esperar ”més tralla, molta més canya i més ritme.” Pel que fa a l’estil, sempre han estat fidels al que els agrada tocar i al què els ha unit: el folk irlandès, que ells han vestit de rock i punk. En Biel explica: “el punt de partida és el rock celta i a partir d’aquí hem anat tirant cap a altres bandes però gairebé sense adonar-nos-en. Darrerament ens ha donat pel punk, cosa que ens ha ajudat a tenir un so més contundent i això no serà difícil de comprovar al CD.”

Compromís social

Lád Cúig també és protesta. La pròpia música celta es pot cantar alçant una gerra de cervesa o alçant el puny i les cançons de LádCúig no són una excepció. Canten a la vida i a la festa, però quan toca, també al compromís social. El discurs dels d’Arenys és clar i concís: la música com a vehicle del no callar, del protestar i del dir veritats, sempre en defensa d’uns clars ideals de base. “Entenem la música com el nostre mitjà de denúncia del que creiem que no és just, que són infinitat de coses. Hi ha moltes coses per canviar i molta feina a fer, i la gent ho ha de veure, i el mitjà més efectiu que tenim per transmetre-ho és la nostra música”, diu en Carles.

La seva visió crítica toca temes socials, polítics i culturals a nivell de país però també a nivell molt més reduït. “És clar que a Catalunya i a Espanya hi ha coses absurdament injustes, sobre les quals és necessari protestar i sobre les quals ja cantem, però nosaltres mateixos, com a grup, ens hem adonat de les dificultats que tenim per simplement poder fer el que ens agrada, que és tocar. Un grup jove com nosaltres, ho té molt difícil per tirar endavant; amb prou feines tenim llocs per assajar i amb prou feines trobem llocs per tocar remuneradament i això ens sembla una pena”, diu en Carles.

Precisament despropòsits com aquests, són els que obliguen als grups de música a subsistir deficitàriament, de la seva butxaca o bé buscant-se la vida a través d’altres mitjans alternatius. Per poder finançar el seu segon àlbum, donant també la possibilitat als col·laboradors de fer-se seu el projecte i rebent a canvi una recompensa, els LádCúig han escollit la plataforma de micromecenatge Verkami, on podeu fer la vostra donació fins al 13 de febrer aquí mateix. Si entre tots s’aconsegueix arribar a la fita de 2.500€ que s’han proposat, Lád Cúig promet fer molt soroll aquest 2016. Soroll celta!

Fotografia: Roser Gamonal