Ivette Nadal

Ivette Nadal acaba de publicar 'Tornar a mare' (RHRN, 2015), un disc on se sincera després d'un temps de lluita contra l'anorèxia. La cantautora, però, busca escapar de la tristesa amb un treball que crida a tirar endavant i superar la bèstia. La rebem a la galeria d'art Rocío Santa Cruz, en ple centre de Barcelona, per parlar-ne amb detall.

Ha estat difícil explicar tot el que expliques en aquest treball?

Ha sigut el disc més difícil de fer, però potser també és el que m'estimo més. El disc parla de tornar a néixer i per tornar a néixer una mica t'has de morir i quan t'aixeques voles molt més amunt. Ha estat un disc difícil de compondre, però ha estat un regal produir-lo, que ho he fet jo sola per primera vegada.

En quin moment decideixes que vols fer pública una qüestió tan personal com l'anorèxia?

La meva manera de fer cançons sempre és un treball molt introspectiu. Sempre parlo dels sentiments i no volia deixar de ser sincera. Si en aquest moment m'ha passat aquesta situació, artísticament volia compartir-ho per seguir amb el camí que vaig començar. A més, m'ha anat molt bé compondre aquest disc. M'ha estat molt terapèutic. Vull donar el missatge que és possible sortir-ne, però jo encara sóc a dins, i també és per motivar-me a mi mateixa i dir-me que se'n pot sortir. El disc és obrir les finestres, mirar fora d'un mateix i veure què passa al món. És un pas cap a la normalitat, trencar amb cadenes antigues i buscar la llibertat interior i també artística.

La primera cançó ja deixa molt clara la línia del disc...

Ara és l'hora de fer molts canvis i personalment crec que molta gent també n'hem de fer. Vaig voler començar amb un tema molt rocker per lluitar fort contra una bèstia. En concret la meva bèstia va ser una, però cadascú pot tenir les seves lluites. Aquesta és una cançó a l'esperança.

Aquest lema 'ara és l'hora' també es pot llegir en clau política?

Hi havia aquesta dualitat. Estàvem immersos en un moment on era molt present aquest lema i vaig pensar que també és l'hora de lluitar com a individu i de millorar com a persona. Hi ha el doble joc.

Per tant, no és casual utilitzar aquesta frase?

No.

"Sempre parlo dels sentiments i no volia deixar de ser sincera. Si en aquest moment m'ha passat aquesta situació, artísticament volia compartir-ho"

Hi ha un  vers d'"Un plat de macarrons" on dius que ja no vols més la nit ni viure en aquesta presó. Aquest és el moment clau per començar a "aixecar el vol", com cantes al primer tema?

És una decisió. Ha d'arribar un dia on dius 'fins aquí! He viscut d'aquesta manera fins a dia d'avui i a partir d'ara vull fer un canvi'. Per això dic que vull obrir les finestres, vull ballar rock'n'roll... És a dir, vull viure!

Parles d'una situació molt difícil, però ho fas sense caure en la tristesa i amb un disc optimista. Com s'aconsegueix?

Els altres discos tenien molts components tristos i melancòlics, però ara no em podia seguir repenjant en això. Vaig decidir que havia de canviar molts hàbits meus, però també moltes actituds i moltes conductes i una d'elles era afrontar la situació amb ironia, amb convenciment i amb alegria. També amb un toc naïf. El disc és tornar a néixer, per tant, és tornar una mica a la mentalitat d'un infant, més pura i menys insana.

La peça més trista o, si més no, la més crua, és "Ànima meva". Ho veus així?

Sí, és una cançó molt trista, però al final veu la llum. Parla d'una persona que ha perdut la seva pròpia ànima i que no sap si vol tornar a la vida, però al final, pel camí, troba algú que li ensenya l'ànima que havia perdut.

"Vaig decidir que havia de canviar molts hàbits meus, però també moltes actituds i moltes conductes i una d'elles era afrontar la situació amb ironia, amb convenciment i amb alegria"

Musicalment també hi ha una evolució important respecte als últims treballs. Per exemple, si ho comparem amb peces de Mestres i amics com "Calaix de dalt" veiem que allà hi havia una potència musical molt més forta. Per què aquest canvi?

En aquest disc hi ha més varietat. Potser sí que no hi ha temes tant canyeros com "Calaix de dalt" però he intentat que la potència sigui en les lletres. Musicalment és un disc més tranquil, més pensat, més meditat, però tot i això m'he atrevit. Hi ha una cançó que és rumba, s'ha fet una versió electrònica... Hi ha algunes pinzellades de diferents estils.

El disc acaba amb "Tornar a mare" i la veu d'un nen cantant 'torna ara, mare'. Per què vas voler acabar-lo així?

La cançó resumeix el contingut narratiu del disc i la meva decisió de recuperar-me. Explica molt el moment en què jo estava dins el metro, em vaig veure emmirallada i em vaig veure a mi de petita. Llavors vaig pensar que el que havia de recuperar era això. Em va semblar que aquest tema era una bona manera d'acabar el disc. A més, vaig voler acabar amb la veu del meu fill. El disc es diu Tornar a mare per aquest tornar a néixer però també per tornar com a mare. En el procés que havia viscut en els últims dos o tres anys deixes de ser-hi. Em feia il·lusió que, ja que jo tenia voluntat de lluitar també pel meu fill, en el final de la cançó ell també demanés que tornés.

La presentació serà al Barnasants. Com serà el directe?

El del Barnasants serà el primer amb banda, després en tenim en format acústic. El concert de presentació s'està pensant més com un espectacle. Ja que tenim l'oportunitat d'anar amb banda, intentarem que sigui un dia diferent.

En què es veurà reflectida aquesta diferència?

Jo crec que m'atreviré més a l'escenari. Passaran més coses i hi haurà components més reivindicatius, que normalment mai em mullo amb aquestes coses. S'hi veurà una persona molt més alliberada a l'escenari.

"El disc es diu Tornar a mare per aquest tornar a néixer però també per tornar com a mare. En el procés que havia viscut en els últims dos o tres anys deixes de ser-hi"