Exòtic

Pocs grups s'havien atrevit a endinsar-se en el pop electrònic en català amb la confiança que ho han fet Xiu Xiu Plàstic. Els sintetitzadors estan de moda. Fins i tot Manel s'hi han abocat. Però a aquest trio barceloní, les modes els són indiferents. Es capbussen en un electropop inèdit i ho fan avalats per quatre anys d'experiència i dos de preparació del seu primer disc de llarga durada. S'han proposat explorar un territori verge i ho fan amb la convicció i la determinació d'aquell que està absolutament segur de la seva proposta.

"Quan la música sona jo no puc parar", asseguren insistentment a "Mira'm bé", el tema que obre el treball. Tot flirtejant amb el funk, ens deixen clar el seu objectiu de fer ballar tothom qui se'ls posi per davant. "Ritmes tropicals a Berlín. Frenesí. Electrònic. Moda. Moderns. Gintònics". El disc continua amb "Disco loco", sens dubte, el gran hit de l'àlbum. Una cançó formada per paraules a priori inconnexes i amb una voluntat clarament evocadora. L'extravagància plasmada a la perfecció. Una extravagància que ja no ens abandonarà al llarg de les vuit cançons que formen el disc.

No els cal gaire lletra. De vegades, amb un parell de frases en fan prou. "Hi ha alguna cosa a l'aire" es limiten a repetir una vegada i una altra a la cançó de títol homònim. I amb només aquesta frase, combinada en algun moment amb un "Si, tot junts anem cap al sol", donen forma a una cançó de més de quatre minuts. "Automàtica" segueix el mateix criteri, amb unes poques paraules que es van alternant al voltant de la frase "Ballo com un robot". No necessiten més. Amb poca cosa aconsegueixen evocar tot el seu univers desacomplexat i esbojarrat, un univers que tot just acaba de viure el seu big bang, però que de ben segur que s'expandirà amb contundència.