Sabies que...?

Sabies que "Bon dia" és, en el fons, una cançó trista? T'has preguntat qui és la veu femenina d'"Ai, Jean-Luc"? Saps com s'havia de dir originàriament "L'estaca"? Aquesta setmana ens hem proposat descobrir-te deu secrets que possiblement desconeixies d'algunes de les cançons més emblemàtiques del país. 

"L'Empordà", Sopa de Cabra

“L’Empordà” s’ha convertit en un dels himnes més emblemàtics del rock català i la peça estrella de Sopa de Cabra. Ara bé, sabeu que la cançó és prèvia a la formació del grup gironí? La lletra de la cançó la va escriure, anys abans de la formació de Sopa, Jaume Rufí, que en aquell moment era cantant d’una jove banda gironina anomenada Copacabana, on Josep Thió hi actuava com a guitarra. De fet, aquesta cançó va ser la que Gerard Quintana va interpretar en el càsting per entrar com a cantant de Sopa de Cabra. La peça, a més, esdevé una espècie d’homenatge lliure a “L’Estaca”, ja que el protagonista, com a la cançó de Lluís Llach, és l’avi Siset; un fet que no és casual.

"L'estaca", Lluís Llach

“Siset, que no veus la columna on estem tots lligats? Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!” Aquesta havia de ser originàriament la lletra de “L’estaca”. L’emblemàtica peça de Lluís Llach s’havia de dir, segons els primers esborranys, “La columna”. Maria Aurèlia Capmany o Josep Maria Espinàs, dos dels músics que solien aconsellar el cantant, van ser els responsables del canvi de nom al considerar que, fonèticament, “L’estaca” s’hi adequava molt millor.

"La flama", Obrint Pas

“No et limites a contemplar aquestes hores que ara vénen, baixa al carrer i participa. No podran res davant d’un poble unit, alegre i combatiu”. Segur que tots heu sentit alguna vegada aquest vers de Vicent Andrés Estellés que Obrint Pas van utilitzar per introduir “La flama”. El que potser no sabeu, però, és que la decisió d’introduir aquest vers no va sortir de cap dels membres de la banda, sinó que va ser una proposta de Feliu Ventura. El cantautor de Xàtiva, que va compartir classe a la Universitat amb Xavi Sarrià, sempre havia donat el seu punt de vista en les noves composicions de Sarrià i, en aquest cas, va decidir proposar-li aquest vers per introduir la que acabaria convertint-se en el seu èxit més emblemàtic. És més, va ser el mateix Feliu Ventura qui va recitar el vers en el disc La flama (Propaganda pel Fet, 2004).

"Bon dia", Els Pets

Us heu plantejat mai que “Bon dia”, el gran clàssic d’Els Pets, és, en el fons, una cançó trista? Si analitzem en detall la lletra, trobem pocs versos que convidin a l’optimisme: “Nens xisclant, olor a pixum de gat, veïnes que un cop has passat et critiquen. Gent llençant la brossa d’amagat i un retardat que amb ulls burletes et mira i diu: bon dia”. La cançó narra un seguit de situacions crues que ni tan sols un bon dia pot canviar. De fet, el protagonista de la cançó maleeix el sol “insolent” que “il·lumina l’espectacle de la gent” i es lamenta pel fet que no només tot sembla anar malament sinó que, a sobre, fa bon dia. “Ningú ho ha demanat però fa bon dia”.

"La fera ferotge", Ovidi Montllor

“La fera ferotge” és, possiblement, una de les cançons més cèlebres d’Ovidi Montllor. La peça narra la història d’una bèstia que s’escapa de la seva gàbia amb l’objectiu de “parlar amb l’alcalde i dir-li que tinc fam, que la gàbia és petita i jo necessito espai”.  En ser descoberta, però, els guàrdies, sense deixar-la parlar, l’estoven i la tornen a la gàbia. “I gràcies a la força no ha passat res de nou, tot és normal i "maco" i el poble resta en pau”, conclou Ovidi fent ús de la seva subtil ironia. Possiblement molts hàgiu sentit alguna vegada la història. El que potser no sabeu és que la figura de la bèstia simbolitza els obrers que surten a manifestar-se el dia 1 de maig i que, per tant, és una dura crítica a com el règim franquista reprimia el dret a manifestació dels ciutadans.

"La farola", Miquel del Roig

Si sou de festes majors, segur que alguna vegada heu ballat “La farola”, el tema més emblemàtic de Miquel del Roig. Sabeu, però, que aquest tema parteix d’un personatge real? Miquel del Roig va escriure aquesta cançó pensant en un pescador del seu poble, el Tio Pequeño i, en la lletra original, la cançó narra les peripècies del seu protagonista: “Conten del Tio Pequeño, un vell pescador d'arràs, que un dia mentre xorrava, no parava de cantar: No n'agafarem cap, no n'agafarem cap, no n'agafarem cap, no n'agafarem cap... A bordo se li enfotien, poc se podien pensar que de cosir la corona, ell no se’n va recordar”. Pels menys entesos en pesca, la corona és una xarxa pesquera que cal cosir abans de llançar al mar. Diuen, però, que un dia el Tio Pequeño, l’encarregat de cosir-la, no se’n va recordar i, per tant, la pesca va quedar condemnada al fracàs. La resta de la cançó seguia narrant les històries d’aquest pescador que, quan li demanaven que s’animés a cantar, només sabia agafar una guitarra i entonar una única tornada: “La farola, la farola...”.

v

"Carme Flavià", Lax'n'Busto

En el seu disc de debut, Lax’n’Busto van decidir incloure-hi la cançó “Carme Flavià”, una peça d’allò més explícita dedicada a la professora de matemàtiques d’un dels membres del grup. “Fora classe no eres més que un tap, més lletja que un pecat. Has destrossat el meu somni daurat, doncs les mates tu m'has penjat” cantaven els del Vendrell. La protagonista de la cançó, però, va decidir denunciar-los i una sentència judicial va prohibir al grup interpretar la cançó en directe. És més, en les posteriors edicions del disc (inclosa la que encara avui es pot sentir a l’Spotify) la cançó va ser eliminada.

"Jean-Luc", Els Amics de les Arts

Us heu preguntat mai qui és la veu femenina que apareix a “Jean-Luc”, d’Els Amics de les Arts? I la veu que fa de Marta a “Bed & Breakfast”? Doncs es tracta d’una joveníssima Judit Neddermann. De fet, la cantant ja posa veu a algunes cançons de Castafiore Cabaret (Pistatxo Records, 2008). I és que Neddermann compartia classes d’harmonia amb Dani Alegret al Taller de Músics i, quan aquest estava preparant les cançons del primer disc d’Els Amics, li va demanar de participar-hi, una experiència que tornaria a repetir a Bed & Breakfast (Discmedi, 2009).

"Al vent", Raimon

Sabíeu que Raimon va idear "Al vent" durant un viatge anant de paquet en una moto? Durant un trajecte fins a València amb una vespino, el vent que li tocava a la cara li va fer pensar de la lletra. De fet, el cantant explica que, en baixar de la moto, la lletra ja estava feta. En aquell moment, Raimon encara no tenia ni 20 anys i, de fet, ni tan sols es deia Raimon, sinó que encara es feia dir pel seu nom real: Ramon Pelegero Sanchis.

"El boig del telèfon roig", Adrià Puntí

Fa ja una bona colla d'anys, per Girona corria un noi que cridava mentre portava amunt i avall un telèfon fix de color vermell a la mà. Amb el temps, aquest noi -que ja no és tan noi- ha deixat el telèfon, però encara és molt present en el record dels gironins. El que potser no sabeu és que, en el seu últim disc, Adrià Puntí va decidir dedicar-li una de les cançons que més èxit han resultat tenir: "El boig del telèfon roig".