Cybee

Heu sentit mai aquella sensació de sentir-vos tan bé que és com si estiguéssiu al cel? Doncs això es va proposar Cybee passat dijous amb un concert a l'Apolo: portar tots aquells que han donat suport al grup fins a la lluna.

Ja feia dies que per les xarxes del grup s'anunciava el concert donant a entendre que era un concert especial, tot i això els assistents semblaven prendre's l'esdeveniment amb calma com si més aviat es tractés d'una reunió amb amics. Lluny de la bogeria provocada per altres concerts on els primers a arribar ho fan hores abans, l'espai reservat per a la cua no comença a omplir-se fins a un quart abans de l'obertura de portes, quan s'hi va aplegant un públic format per noies adolescents parlant sobre música, acompanyants adults, grupets de joves i fins i tot algun avi.

Quan per fi obren portes, un quart d'hora més tard de l'anunciat per les xarxes, els assistents van accedint dins l'Apolo. Els més fans es situen davant l'escenari mentre que d'altres fan cua al guarda-roba o la barra i s'asseuen als bancs a prendre alguna cosa.

A poc a poc i amb calma la sala es va omplint de gent de totes les edats, joves, gent de mitjana edat i avis, mentre l'staff segueix treballant sense parar perquè tot surti a la perfecció. Des de la pista, de tant en tant es dispara algun flaix, hi ha assistents que fan fotos a l'escenari o per descomptat, fent-se les famoses selfies que no podien faltar per cridar al món: "Aquesta nit no em perdré el concert de Cybee".

Deu minuts abans que comenci el concert, la sala ja està gairebé plena i un parell de minuts abans de l'hora anunciada per a l'inici, puntuals com un rellotge, els membres Cybee i la resta de músics que els acompanyen surten a l'escenari. El públic tarda una mica a reaccionar, però quan ho fa, ho fa amb bogeria. Amb les primeres notes, el públic es comença a animar, especialment un petit grup que s'aplega davant l'escenari i durant tot el concert canta les cançons, salta i balla.  

El públic viu una nit màgica. Hi ha una parella d'avis que ballen abraçats igual que una de joves que hi ha més avant. Alguns criden als coneguts sobre l'escenari que responen tímidament o animen als membres del grup, especialment al Jordi Vilaseca, el bateria, que sembla ser el més aclamat de la nit. D'altres prefereixen posar quan tenen algun fotògraf a prop mentre que molts prefereixen fer ús del seu telèfon mòbil per gravar el concert o fer fotografies ells mateixos. La majoria dels assistents ballen al ritme de la música, salten, canten i fins i tot treuen alguna pancarta que fa somriure als membres del grup, perquè, com diuen «sembla que comencem a fer-ho bé».  

Però res és etern i després de pujar fins a la lluna, s'ha de tornar a baixar la terra. El concert ha repassat les millors cançons tant del seu nou treball Viatge a Mu (RGB Suports, 2016) com de l'anterior, de títol homònim. S'han sentit cançons com ara "Dona'm la mà, "Un, Dos, Tres", "Camina", "Poblenou" "M'agradava" o "Des de molt lluny", cançó que Nil Moliner va escriure per a un familiar. Però sens dubte, la més ben rebuda és "Mama" al moment del bis.

Com si volguessin convèncer al grup que hi estaven bé i que el concert no podia acabar, els assistents deixaven anar un sorollós "NO" quan l'Aleix Martí deia que havien d'anar acabant i amb "A ritme de cançons" com a traca final, alguns espectadors pugen a les espatlles dels seus companys, mentre que la resta d'assistents balla i canta amb els braços enlaire com si no hi hagués demà.

De principi a fi hi ha unió especial entre els de Sant Feliu de Llobregat i els assistents al concert, perquè amb el seu rockefolk, Cybee ens ha enamorat i ens ha portat fins a la lluna... I volem que torni a fer-ho.