L'Orquestrina Galana torna a fer ballar

Des d'un altre angle

Pau Planas

Més de dos mesos de música i prop de cinquanta concerts mereixien una nit inaugural sonada. I així va ser. Divendres el festival Tradicionàrius donava el tret de sortida amb el retorn de l'Orquestrina Galana, una formació que als anys 80 va recórrer els envelats i les places de pràcticament tot el país amb la seva aposta per fer ballar el públic a partir de cançons tradicionals. Els anys han passat tant per a ells com per al seu públic, però la banda liderada per Jaume Arnella va omplir fins a la bandera el CAT de Gràcia, que s'havia vestit per a l'ocasió.

Com si fos una festa major de les d'abans, la sala s'havia guarnit amb garlandes i havia deixat l'espai central lliure per servir de pista de ball, amb cadires només a l'entorn. Abans que el públic comencés a entrar, però, l'activitat ja era intensa. Una cercavila amb gralles i batucades havia recorregut els carrers de Gràcia fins arribar al CAT, on els responsables del festival s'encarregaven de tallar la cinta vermella i inaugurar oficialment la cita.

Un cop acabats els prolegòmens, començava la festa. La mitjana d'edat era elevada -tot i que alguns assistents més joves també es deixaven veure-, però això no era cap impediment perquè la pista de ball quedés absolutament plena des del primer compàs. Restar quiet al pis de baix de la sala resultava impossible. Les parelles de balladors ocupaven fins a l'últim centímetre de l'espai i només els assistents que miraven el concerts asseguts des del segon pis s'escapaven de ballar.

El públic complia, una per una, amb totes les demandes de la banda, que seguien els clàssics de tota nit de ball: canvis de parella, el joc de l'estàtua -restar quiet quan para la música-... Des de l'escenari es feia interaccionar els assistents de forma constant i aquests responien amb ganes. De tant en tant, algú es prenia un descans i agafava aire assegut en una de les cadires del lateral, però de seguida tornava a la pista.

Ja a la segona part del concert, arribaven alguns dels altres clàssics. El "Ball de Rams" omplia de flors la pista i, poc després, el "Ball del fanalet" l'omplia de mòbils. La normativa no permetia encendre els tradicionals fanalets i el públic s'havia de conformar amb fer llum amb la llanterna del mòbil perquè el "Ball del fanalet" sense fanalet no quedés deslluït. Era ja la recta final d'un concert on l'Orquestrina Galana va tornar a ballar i, sobretot, a fer ballar com si els anys no haguessin passat.