Si ets de Sabadell

Vostè és d'aquí
Marta Devesa

Agafa't fort, seu i gaudeix del viatge. No et deixis cap racó per visitar. Mira el mapa i busca on posi “Vostè és aquí” i que comenci la ruta. Tard o d'hora veuràs que conèixer els arlequinats serà tota una aventura. Fins que no arribis al final no pensis si voldràs tornar o no. Encara que al principi no t'hi vulguis quedar o et sembli que no hi has arribat, hi ha amagatalls i molta història que amaguen vivències passades.

A mesura que vagis avançant i barrejant-te amb la gent autòctona, veuràs que el refrany “Sabadell, mala pell” no és més que una dita popular. Quan ja estiguis adaptat del tot i tinguis ganes d'allargar l'estada i fer gresca i xerinola, hi ha una parada obligatòria, fer un quinto. No pots marxar sense haver-ho viscut. És el bateig del bon sabadellenc! Si et vingués de gust endolcir el paladar, els croissants de París són la millor elecció, millor que carreguis piles. Segurament el mapa et recomanarà que vagis a la biblioteca, hi entris i et perdis en la seva immensitat.

Una altra curiositat que no tardaràs a esbrinar és que és una ciutat d'artistes, els agrada força la faràndula. Si vols un consell, deixa el mapa a un costat i prova de descobrir indrets pel teu compte. Però no el tiris, així els nous amics que hauràs fet, et podran canviar el lloc inicial que marcava el recorregut i afegir una lletra perquè sigui “Vostè és d'aquí”. Quan ho aconsegueixis voldrà dir que quan hi tornis ja no seràs un desconegut i t'hauràs fet els carrers teus.

Què hi diu l'autor?

"Si ets de Sabadell" pretenia ser una cançó crítica amb una ciutat pol·lucionada i corrupta, però mirant dins meu sorgien només records personals i l'orgull de ser un més entre la gent que estimo, la meva família, els meus veïns. Crec que vaig aconseguir explicar que la bellesa depèn sobretot del que sent el que l'observa, i no pas del paisatge en si. A més, em vaig divertir posant-hi sabadallenquismes com badabadoc!

No passis de llarg, ja hem arribat, tu potser només veus cases velles i unes naus, per als amics això sempre va ser un camp de futbol i un racó amagat on festejàvem.

Jo vaig néixer aquí, al carrer Vapor, sota un cel tenyit de plom i cendra, i el soroll hipnòtic dels telers atrafegats gronxava cada nit el meu bressol.

uh uh uh uh uh, uh uh uh uh uh només al nostre rodal veus florir els badabadocs.

Ens corre un fum tan negre pels pulmons que el Ripoll no ens sembla un riu tan brut que encara veiem vida sota el Pont de la Salut però no et sé dir el perquè, això es porta a la pell, si ets de Sabadell.