Un trident agermanat per estrenar programa
És més ‘evidència’ que ‘vidència’. Vaja, estimats amics bolats, que no cal ser cap vident per imaginar-se que el primer programa de qualsevol projecte periodístic no és un camí de roses. I més, si estàs un xic volat- sí, aquest cop amb ‘v’- com per decidir que per l’estrena vols més d’un convidat. Concretament en volíem tres. Reconec que des de que vaig saber fa uns mesos, allò que diuen ‘d’amagatotis’, que Sense Sal, Màia i Jordi Ninus unirien forces a meitats de setembre a la sala Bikini (dia 18 a partir de les 20:00 hores), vaig tenir clar que l’estrena havia de comptar amb aquest trident de luxe. Amics primer, i grandíssims professionals segon, no hi ha cap dubte que estem parlant de tres dels artistes de present i futur del nostre país. I la cita de tots tres ‘junts’ no va defraudar. Agermanats en l’univers pop, tot i que amb estils propis que, en alguns moments, s’acaronen i s’abracen, les tres formacions ens han regalat moments per la història. Si m’haguessin dit que començaríem a caminar de la mà de dues exclusives, hauria enviat a pastar fang al bromista de torn. Però no, no és cap broma. Màia ens confessa en primícia que entra a l’estudi per gravar nou disc, el tercer ja. Si ens escolteu, sabreu per quan i alguns detalls sobre per on podria anar la cosa. Avisem que hi ha sorpresa. Com sorpresa també va ser la bomba personal que va deixar anar en Ninus quan ja ens dèiem adéu. No us l’avanço perquè val la pena reviure el moment de la confessió en tota la seva dimensitat.
El trident musical és la base d’aquesta posada en escena d’un projecte que té com a principal finalitat omplir de bon rotllo la vostra vida. Si més no, intentar-ho. L’entreteniment és un gènere amb el qual sem sento molt còmode però us he de confessar que volia alguna cosa més. I, des de que vaig conèixer una persona tant especial com el Quim Llisorgas, un noi amb una deformació al cerebel que no l’ha aturat a l’hora d’aconseguir el seu desig de ser actor, vaig tenir clar que des del sector s’havien d’impulsar iniciatives que ajudessin a normalitzar la diversitat intel·lectual, allò que molts defineixen com a discapacitat, obviant que són persones que tenen moltes altres capacitats i coses a dir. Com en Quim que, nerviós i molt concentrat, dóna un valor afegir al programa (davant i fora micròfons) que no us podeu ni imaginar. En les properes edicions anirem incorporant més ‘ultraherois’, que és com tendrament els anomenem des del programa, en honor a una cançó del grup Séptimo A que parla, precisament, de la invisibilitat de certs col·lectius que tenen moltes coses a dir. Estigueu atents perquè som el primer radiofònic inclusiu de música i no ens volem quedar aquí. Properament, notícies fresques.
I així passa la primera hora de El Club dels Bolats, rodejats de més amics com l’Albert Martí (vocalista del grup Trast i col·laborador de La Tornada), Carles Gómez (Lexu’s i Crea Músic), Vanessa Pellisa (periodista reusenca reputada del sector) i Marina Pratcorona (Crossing), que seran durant tota la temporada els encarregats d’apropar-nos l’agenda de concerts de les quatre províncies catalanes. I és que si ens fem dir ‘bolats’ també és per alguna cosa. Amb el nostre ‘cracksona’, el Jordi Sugranyes, viatjarem cada setmana amb el seu particular túnel del temps per conèixer què passava musicalment parlant al nostre país anys enrere. Comencem al 1996, l’any que va néixer la veu femenina del Club, la grandíssima Sílvia Farrés, cantant de la formació igualadina JOKB. No us perdeu algunes anècdotes que ens han apassionat. Sabeu per què Sopa de Cabra no va poder posar com a títol Set al seu setè àlbum d’estudi i es van haver de conformar amb un Sss? Algú es va avançar... i no és un grup qualsevol. Sabeu qui era el noi de 13 anys que, aquell mateix any, en un concert de la banda gironina a Flix, es va apropar a la formació per conèixer al Gerard Quintana i que, anys més tard, ha estat un element important en la història musical de la banda i del cantant? O amb qui es van muntar una gran farra Gossos a un hotel de Mallorca abans de presentar el seu segon disc? En Sugranyes us dissiparà totes les incògnites, només cal que viatgeu amb nosaltres al passat.
I del passat, al present, i esperem que al futur. Vull agrair personalment a la revista La Tornada, i als seus fundadors, Rocío i Pau, l’espai que cada setmana ens donen en aquesta publicació. Cada set dies trobareu aquí el ‘podcast’ del programa perquè l’escolteu l’hora i el dia que us vingui de gust. Un plat radiofònic que marida música produïda al nostre territori (atenció que molt aviat poden haver sorpreses i traspassar fronteres), sentit de l’humor i un xic de consciència social, que no està mai de més. Benvinguts a El Club dels Bolats, un programa on el cap de cartell sou vosaltres. Ens llegim cada setmana a La Tornada i ens escoltem a través de les ones. Petonets per elles, abraçades per ells.
Segueix-nos a:
