Lax’n’Busto, 30 anys de cançons
Sempre ens diuen, o ens dieu vaja, que el programa es fa molt curt. En som conscients perquè nosaltres som els primers damnificats per 55 minuts que ens passen com si en fossin només deu. És per això que cada setmana ens hem de reinventar en funció dels continguts que hem preparat. Us explico tot això perquè entengueu que quan vam saber que aquesta setmana tindríem als Lax’n’Busto vam tenir clar que la cosa es posaria delicada. Tens una de les bandes més emblemàtiques del país, amb 30 anys de dilatada trajectòria, i saps que no pots dedicar-hi més de 30 minuts. Amb ells hem fet una excepció que, imagino que entendreu, i ens hi hem estat una mica més, 41 minuts, per repassar amb els dos components del grup que ens visiten, en Pemi Rovirosa i en Jimmy Piñol, la seva increïble trajectòria. Dos músics que, a més de fer molt bé la seva feina, saben comunicar i agraïm que hagin vingut a mullar-se, a parlar de tot, dels bons i els mals moments. Fer periodisme és molt més senzill així, amb persones que parlen clar i no s’amaguen ni incomoden davant de cap pregunta.
No cal dir que és un programa emotiu, especialment pels amants d’una banda que porta tres dècades ‘non stop’ sobre els escenaris amb una herència de cançons que ja han passat a la història de la música catalana. Potser, aquesta és la seva principal essència, el cançoner, més enllà de la seva capacitat per reinventar-se i evolucionar amb el pas del temps, obstacles inclosos com el canvi de cantant a 2006. Al programa, como era d’esperar, abordem la marxa del Pemi Fortuny i l’entrada del nou cantant, Salva Racero, així com altres temes polèmics com l’etiqueta del rock català, la seva absència al gran concert del Sant Jordi del 91, o algun moment delicat més a la trajectòria d’un dels grups més prolífics dels darrers anys.
Però hi ha molts moments bonics, anecdòtics, emotius i plens de vivències i records que, de ben segur, a alguns els agafarà per sorpresa. Amb l’ajuda del nostre gran expert, Jordi Sugranyes, repassem alguns dels episodis més surrealistes dels Lax sobre els escenaris, botifarres i ‘cobres’ incloses, i escoltem al Cris Juanico que ens confessa quina cançó d’ells li agradaria haver escrit. El Pemi i el Jimmy han vingut al Cugat.cat amb ganes d’explicar coses. Moments nostàlgics com el seu primer concert a Albinyana al 1986 davant d’un centenar de persones, com l’origen del nom de la banda o anècdotes imperdibles com el que els va succeir a un dels seus concerts a La Bisbal de Falset.
I entre Liceus, Miamis, essencials i rareses completem una xerrada amb un final clar: els Lax’n’Busto confirmen que el seu concert al Razzmatazz no és un punt i final, sinó un punt i a part. Tornaran, segur, però serà de “forma natural i en un projecte en el que creiem”. Per tant, apunteu dues noves inicials en aquesta xerrada que sembla una sopa de lletres. La ‘F’ de futur durà a coll la ‘R’ de retorn d’una banda que, després de respirar, vindrà amb forces renovades i amb ganes d’arribar als 40. Esperem ser-hi per fer-lis ‘C’: costat i companyia. Tindrem fam d’ells.
