El nou sentit de Roger Argemí
Era un divendres del mes d'agost quan vaig decir acostar-me fins a La Fada Ignorant, un petit bar musical amb molt d'encant que hi ha a Andorra la Vella. No us explicaré detalls de les meves vacances, no cal que patiu, però sí que vaig tenir el pressentiment que, tot i ser tard, havia de fer un esforç i acudir a la cita que el Roger anunciava a les seves xarxes sociales. També he de dir que quan un està relaxat i no té el xip professional, els sentits s'aguditzen i és molt més senzill gaudir de qualsevol quin sigui l'espectacle escollit. Abans he utilitzat la paraula "esforç" per descriure el sentit final de la meva decisió, tot i que és evident que és un terme equivocat. Hauria de parlar de plaer, un 'nou sentit' de l'expressió que s'adapta molt millor al que us vull explicar. Amb el mòbil colapsat pels esboços del logo del programa que m'anava enviant aquells dies l'Helena, la nostra dissenyadora, vaig malplantar-me en una de les primeres taules esperant l'actuació d'un artista que coneixia bé, però amb el que no havia coincidit mai en persona. I allà es va fer la llum. Roger Argemí presentava davant d'una vintena de persones temes del seu primer disc, Un nou sentit, maridats amb algunes de les versions que, quan era més jove, penjava a Youtube per donar-se a conèixer. Noms com Coldplay, Justin Bieber o Justin Timberlake, per posar tres exemples, es van donar la mà amb el repertori propi d'un intèrpret jove, un pèl tímid, però amb molt talent. Totes reconeixibles, però totes elles amb el segell Argemí.
Érem a meitat de l'actuació quan el meu petit cervell i jo ens vam posar d'acord en que seria bo pel programa que estàvem construint incloure una secció per "posar a prova" a músics coneguts del nostre país que s'atrevissin- i sí, dic s'atrevissin- amb versions de temes populars, d'aquells que coneix tothom, però passats pel colador artístic de cadascun dels volantaris que volguessin sumar-se al show. El "sí" del Roger no es va fer esperar ni dos minuts. Li va encantar la idea i es va convertir, aquella nit d'agost, en el primer col·laborador d'una secció que hem anomenat 'Diversió desconeguda', i que compta amb músics confirmats del calibre de l'Èric Vinaixa, l'Alícia Rey de Sense Sal, Marion Harper o la Marina Prades dels Màia. Un repóker d'asos de primer nivell que cada setmana que sigui possible s'aniran rellevant per apropar-nos les seves particulars versions, allò que es coneix com a covers. Aquesta setmana, al nostre tercer programa, hem inaugurat la secció amb el Roger, que interpreta una cançó que ja va fer aquella nit a la Fada ignorant. Una cançó en majúscules, "Paraules d'amor", del gran Serrat que l'Argemí fa seva d'una manera espectacular i emotiva. De debò, no us perdeu l'espectacle que ens ha regalat. I em temo que això és el començament, que hi haurà setmanes de pitet. Veureu.
En Roger parla en el programa de la seva curta però intensa trajectòria artística, dels seus referentes musicals i els projectes de futur, amb una col·laboració de luxe que veurà aviat la llum, i de la qual només en dóna una pista: serà amb un artista jove del país. No sabem quin. Mentida. Sí que ho sé, però ens ho va dir fora de micròfon i esperarem a que sigui ell mateix qui faci l'anunci definitiu. Només us dic que promet. Igual que la notícia que ha portat la Sílvia Farrés dins de la secció de 'Protagonistes' anunciant nou disc de Txarango per aquesta primavera. A l'octubre el graven, i el presentaran en directe per primer cop en el marc del Viña Rock, a més amb dues cares noves a la formació. Al programa us en diem els noms.
També aquesta setmana fem el nostre habitual viatge al passat, aquest cop fins al 2005, on el nostre home fonoteca, Jordi Sugranyes, ens espera amb informació i anècdotes de formacions com Lexu's, Els Amics de les Arts i Miquel Abras. Per obrir la gana: Sabeu per què el dia del debut d'Els Amics de les Arts davant del públic, a Lleida i en una de les fases del concurs Sona9, només hi van anar tres? Qui faltava? On era? Escolteu-nos. Trobareu també les habituals propostes de concerts de cap de setmana de la mà dels nostres quatre corresponsals fantàstics: l'Albert Martí (Trast), Carles Gómez (Lexu's), Vanessa Pellisa i Marina Pratcorona (Crossing). L'Albert Ibáñez ens acosta les propostes andorranes. I així passen aquests 57 minuts de programa, amb el Quim Llisorgas mirant d'entonar el tema "Sofía" d'Álvaro Soler i algunes destrosses més que no us podeu perdre. Potser cantem malament, sí. Però som bona gent i també volem donar un 'nou sentit' als programes de ràdio musicals. Si és amb inclusió, millor.
