Far de Barbaria

Formentera, aquell petit paradís on el mar manté un color blau que, si no fos perquè el tens davant dels ulls, diries que està retocat amb photoshop. Aquella illa que fàcilment podríem confondre amb una illa perduda pel Carib, però que tenim a tocar. Aquell racó que esdevé un dels tresors més valuosos dels Països Catalans. Aquelles platges paradisíaques, aquell territori gairebé verge, aquells penya-segats... I, a l'extrem més meridional, el Cap de Barberia. Segurament, un dels punts més emblemàtics de l'illa, on les postes de sol esdevenen un autèntic espectacle. Una immensa plana desèrtica delimitada pels penya-segats i només travessada per la carretera que porta al far.

Imagineu-vos ara, per un moment, que la vostra única feina pogués ser contemplar la immensitat del mar des d'aquest espai paradisíac. Imagineu ser el vigilant del far i dedicar la vostra vida a pentinar el mar i encendre el foc que orienti les barques que s'acosten a l'illa. Això és el que imaginaven Mesclat amb la cançó "Formentera, 1697". La súperbanda formada per músics com Francesc Ribera, 'Titot', David Rosell, Joan Reig o Marcel Casellas es va posar en la pell del vigilant del far a finals del s.XVII. Un vigilant que passava els dies comptant les onades i restant atent a qualsevol esdeveniment que alterés la tranquil·litat d'aquest indret inalterable.