Caldes, bonic poble

Quan algú et diu que vas a passar el cap de setmana als balnearis de Caldes, acostumes a pensar en aquell poble gironí, però al Vallès Oriental també hi ha una vila molt maca que rep turistes, jubilats i curiosos a diari. Si us hi voleu acostar amb cotxe, cap problema, no té pèrdua, però si trieu fer-ho en tren, ja podeu esperar asseguts, només els pares i ancians recorden quan hi anaven.

Però per conèixer-lo, necessiteu algunes premisses.

S'hi ha de venir ben calçat, les llambordes (que encara queden) no són aptes per a tacons, menys per qui ha ballat el ball de plaça per Sant Antoni.

Diuen que no ets de Caldes si no has tocat l'aigua calenta que brolla a 74º graus de la font del Lleó. Explica la llegenda que un calderí com n'hi ha pocs pot tapar la boca del lleó d'on raja aigua els 365 de l'any, i no morir en l'intent. Parada obligatòria per a qualsevol nouvingut!

Si us recomanen que tasteu els carquinyolis perquè són deliciosos, penseu que estan més durs que el torró de Xixona i més d'un s'hi ha deixat la dentadura, però entren fàcil amb un bon glop de les Flors del Remei.

Com a curiositat us diré que el gegant del pi es diu Farellàs — rep el nom de la muntanya del Farell —. La seva dona es diu Guisla. Quins farts de fer voltes pels carrers els dies de celebració.

La gent gran no té problema si la rentadora els falla, tenen pla B. Van als safareigs a rentar la roba; pastilla de sabó en mà i a fregar!

Hi ha tradició d'anar al Casino — el teatre del poble — els diumenges a la tarda que hi ha funció a gaudir de la companyia amateur del poble. Els pastorets són cita indispensable i cada Nadal moltes famílies s'hi acosten.

El molí d'en Ral, la torre Roja, el molí de l'Esclop, Sant Sebastià de Montmajor, la torre Marimon, l'antiga pedrera, el pont romànic, acabat de restaurar; el pic del Vent, el Roure Gros (o no tan gros), l'església de Santa Maria i l'ermita del Remei, les hortes de Baix, el gorg d'en Pèlags i tants i tants d'altres meravellosos racons que podeu descobrir.

Podria explicar moltes coses, però, si voleu conèixer i palpar l'essència en estat pur, una bona manera és viure l'“Escaldàrium: la festa del foc i l'aigua”. El bé contra el mal es reuneix a la mitjanit del segon dissabte de juliol a la plaça del Lleó per vibrar amb la música, la pirotècnia i l'aigua termal dels diables més trempats d'arreu.

Tot i ser gran en extensió, encara és un poble, amb gent de tota mena i és un gran centre d'activitat sociocultural, i això es nota en els carrers i en la història que brolla d'aquest bonic poble.