Girona
Tant si mai heu estat a Girona com si us penseu que, com jo, la coneixeu pam a pam; aquesta setmana us proposo (re)descobrir-la d’una manera molt original. I és que fa un parell d’anys el Centre d’Art Contemporani Bòlit de Girona, va impulsar una iniciativa d’allò més curiosa per donar a conèixer la ciutat immortal, en la qual va comptar amb la col·laboració de l’artista Kenneth Russo i Pulpopop. Així va néixer l’aplicació –i també el disc en format físic editat per Discmedi- GR Pop (2013), un projecte que a primera vista pot semblar una mica estrambòtic, però que per mitjà de la geolocalització permet al visitant descobrir tots els racons de la ciutat i els secrets que s’hi amaguen, a través de les cançons de Pulpopop creades especialment per a l’ocasió. I és que segons Edgar Massegú, la cara visible de Pulpopop, “La música és un bon canal per fer arribar coneixements i informació a la gent”. D’aquesta manera Girona s’ha convertit en la primera ciutat europea en tenir una audioguia musical.
El recorregut comença amb una particular versió de la popular sardana “Girona m’enamora” que sonarà en un lloc emblemàtic: a la plaça de la Catedral just davant de l’escalinata on per Fires, concretament el 29 d’octubre, s’hi celebra la tradicional cantada d’havaneres a càrrec del grup Terra Endins. I si us animeu a pujar-les, de sobte sonarà “D’escaló en escaló” tot proposant-nos el divertit joc de pujar les escales al mateix temps que ho fa el protagonista al llarg de la cançó... durant 7 minuts! Un cop assolit el cim, podreu escoltar “El tapís de la creació”, un tema inspirat en una peça única al món: un brodat del segle XI-XII que porta el mateix nom que la cançó, i que es troba Museu Capitular de la Catedral. El tapís recrea la creació del món, i Pulpopop es pregunten què passaria si el Crist del Tapís veiés què en queda del que ha creat... Potser es desfilaria!
El recorregut segueix fins arribar als Banys Àrabs del segle XII que van ser construïts pel rei Alfons el Cast i són d’estil romànic però amb clares influències aràbigues –d’aquí el nom-. A mesura que us hi acosteu se us activarà l’aplicació i podreu escoltar una peça musical d’aires sarraïns titulada “El bany de l’àrab”. Des d’aquí ens podem apropar als Jardins de John Lennon, que Pulpopop han rebatejat com a “Jardins de Ringo Starr” en una versió en català de “Octopus Garden” dels Beatles.
Girona és la ciutat dels quatre rius, i ara és el moment de descobrir-ho a través d’“Onyargüellgalligantster” una peça d’aire Dylanià, que esdevé un retrat quotidià del que passa arran d’aigua. La podreu escoltar als Quatre Cantons, on al terra hi podreu observar el dibuix dels 4 rius que travessen la ciutat, però també la podreu sentir al davant de la Casa Masó –obra de l’artista modernista Rafel Masó- o davant de l’escultura de la Majordoma –que és la velleta de la sopa que surt a la cançó-, una dona mig bruixa de més de 100 anys que, segons la llegenda, assistia a Sant Narcís i va inventar la sopa de menta. I parlant de rius i llocs turístics, no us oblideu de passar pel pont de les Peixateries Velles, més conegut com el pont de ferro. Allí Pulpopop us sorprendran amb “Le Petit Pont”, una dolça cançó cantada en francès que sonarà quan creueu l’Onyar pel pont dissenyat per Gustave Eiffel. També la podreu escoltar si descobriu el mapa de París que s’amaga sota les voltes de la rambla, i per un moment us sentireu a la capital francesa.
Si no coneixeu la llegenda Cocollona, us podeu acostar al carrer Bonastruc de Porta per escoltar “De tant en tant puc volar amb ales de cocodril”. I molt a prop, a la rotonda de Ronda Ferran Puig tot badant davant de l’escultura d’Andreu Alfaro, podreu sentir “Andreu Amic”, una versió a capella genial, que recull a la perfecció el missatge de Raimon, autor de la cançó dedicada a l’escultor.
A l’Avinguda Jaume I, escoltareu “Voldria volar amb un piano” una cançó de bressol sense lletra, que sonarà davant del col·legi Bruguera, una de les escoles més antigues de la ciutat i alhora un dels edificis més característics, ple de detalls decoratius dignes d’admirar. La cançó també la podreu gaudir tot passejant per la muralla que voreja el barri vell de Girona des d’on podreu gaudir d’una perspectiva de la ciutat a vista d’ocell... com si voléssiu amb un piano! I ben aprop, al Mercadal, podreu escoltar “La nana pop”, un relat surrealista on el capellà de l’església de Santa Susanna fa el sermó al bell mig de la plaça i la gent s’adorm al cim de les palmeres. L’escena s’inspira en el cinema surrealista de Luis Buñuel, ja que justament succeeix al costat del Museu del Cinema.
Però aquest recorregut musical no només mostra la cara bonica de Girona, i és que també ha estat una ciutat marcada per les guerres i la mort. A la Plaça Calvet i Rubalcaba –més popularment coneguda com la Plaça del Lleó-, just davant del baluard que ara s’erigeix com un monument als defensors de la ciutat durant el setge de 1808-1809, sentireu una marxa militar titulada “Setge dels cants”, que s’inspira en el tercer setge que va patir la ciutat a mans de Napoleó i l’exèrcit francès. També podreu descobrir, al so de la cançó “Jardí de la Infància”, diferents refugis antiaeris que van ser utilitzats durant la Guerra Civil Espanyola.
Tampoc hi falta la reivindicació, amb una cançó dedicada a dos bancs molt diferents: Bankia i el Banc dels Aliments. “El cantar de los pobres”, dedicada als estafadors i als corruptes, però també a les víctimes de la crisi i a la gent solidaria, sonarà davant de diferents entitats bancàries així com també davant de Delegació del Govern i del Banc d’Aliments. De la mateixa manera, “Justos x pecadors” -que sonarà davant dels Jutjats, del Palau de Justícia i de la Facultat de Dret-, pretén ser una cançó denúncia per quan la justícia no és prou justa.
El recorregut acaba al bell mig del camp del Girona Futbol Club, on Pulpopop ofereix “El pany del camp la clau”, un nou himne alternatiu al creat per Josep Thió i interpretat per The Gruixut’s.
