Què passa quan no hi ha 'feeling'?

Carla Gimeno

Cantant de The Crab Apples

La resposta ja la sé: que ho passes malament. Tant si es tracta d’una primera cita, d’una exposició oral davant de tots els companys de classe o d’una consulta amb el teu metge de capçalera. La presència o falta de feeling pot determinar si una situació acabarà sent agradable o més aviat incòmoda.

Els músics podem tenir moltes pors un cop ens toca pujar dalt d’un escenari. Però una de les principals és, sens dubte, la incertesa de saber quin públic trobarem.

No he fet cap enquesta oficial, per tant no puc parlar en nom de tots, però juraria que és una fòbia generalitzada. Abans de començar un concert, fent un cop d’ull a les cares del públic, ja pots saber si serà més o menys fàcil establir alguna mena de connexió amb aquelles persones, fins aleshores, completament desconegudes.

Et miren. Els mires. Et preguntes quina estratègia faràs servir perquè l’estona que compartiu tingui el menor nombre possible de silencis incòmodes entre cançó i cançó.

La música no ho és tot. Les cançons en si no et preocupen, les tens interioritzades, les has assajat trenta-mil cops. La posada en escena, la relació artista-públic, el feeling, en definitiva... això ja és una altra cosa. No es pot forçar, hi és o no hi és, encara que si existís alguna dansa de la pluja per invocar-lo de ben segur que tots la ballaríem.

I si aprenem del teatre?

Per Pau Planas

Tancava aquest número de la revista mentre, per televisió, emetien la gala "Catalunya aixeca el teló". La gran festa d'inici de temporada del món del teatre. Una gala que serveix per presentar les novetats de la tardor i, al cap i a la fi, reivindicar aquest gènere. No he pogut evitar pensar en una gala similar, però a nivell musical. Una gala que servís per recordar-nos que la música del país també està ben viva. Potser l'hauríem de fer a la primavera, quan comença la temporada musical, però la idea seria la mateixa.

Una gala on hi assistís el president de la Generalitat, consellers, representants polítics, institucionals, socials... Una gala que s'emetés en directe i en 'prime time' per TV3 i que encapçalés la informació cultural dels mitjans generalistes. Una gala on els grups hi presentessin petits tastets dels seus nous treballs. Una gala on el públic pogués descobrir què ens deixarà la temporada, quins discos s'ha de comprar o quins concerts no es pot perdre. Seria bonic que el sector musical també tingués la força d'unir-se per demostrar múscul i bon estat de salut. De moment, però, no deixa de ser una utopia.