Mireia Vives i Borja Penalba
Deu fer un pèl més d'un any quan vaig poder gaudir de Mireia Vives i Borja Penalba per primera vegada. Era hivern i la llibreria Documenta va acollir la presentació d'un llibre titulat L'Amor fora de mapa. Més enllà de la consagració de Roc Casagran, l'autor, com un dels escriptors ineludibles de les nostres lletres, aquella cita ens va servir per presenciar una actuació en acústic de Vives i Penalba difícil d'oblidar. Els dos cantautors valencians van musicar els poemes de "L'amic i germà" Casagran amb una delicadesa i sensibilitat literalment encantadores. Aquelles dues presències, en guitarra i veu, ens duren als presents en una confortable escalfor enmig l'hivern.
El darrer divendres 19 de maig estàvem lluny de qualsevol hivern. El Born CCM va acollir la presentació del nou disc Línies en el cel elèctric (Mésdemil, 2017) de Mireia Vives i Borja Penalba dins el cicle Born de Cançons. Tot i que a la sala Moragues no hi cabia ni una agulla, fou un concert íntim on el públic s'asseia en petites taules de dues o tres cadires. Tot això coronat, allà al fons, a l'escenari, amb la imatge de la portada del disc. Les cèlebres ones de Hokusai, un mar bellament revoltat i, quasi al mig, el rostre d'una dona que ens mira impertèrrita a qui l'onatge li tapa els llavis. El motiu de tal suggerent imatge, diu Vives, és que som fills del mar i la figura és "una donapeix". Aquest neologisme vindria a ser, com diu la cançó homònima que integra l'àlbum, la dona que "té eixa capacitat per regenerar, cansadíssima de nedar en la peixera perquè vol
nedar en el mar".
Mireia Vives ens canta com si ens expliqués un conte, amb una clara voluntat del que ens vol explicar i perquè i quina lliçó aprendrem. Desacomplexada i segura, és un somriure pintat de roig que destil·la alegria unes vegades i tendresa altres. Té quelcom de donapeix, en la forma de moure's com si aquella petita tarima fos un immens oceà. Penalba és un home que no és conscient del carisma que té dalt de l'escenari. Amb una veu imponent i el temperament de qui fa molt temps que sap a què juga.
En Línies en el cel elèctric abunden els motius marítims: drassanes, veles, illes... Els cantautors valencians han creat un àlbum, però, que no es limita només a anomenar aquests trets que ens envolten, sinó que aquests transpiren en cada acord. Ara bé, no en la totalitat de la peça: la presència de la guitarra elèctrica, que al concert va brillar de forma quasi excel·lent, és notable i aporta dosis d'un rock atrevit en algunes cançons i que, per tant, té mèrit.
L'aventura que va començar amb L'Amor fora de mapa fa un pas important que ja els consolida com una referència. Reconforta evidenciar la meticulositat i la sensibilitat d'unes lletres que d'una manera o altra et sacsegen. Que ens sacsegen per ser un crit de revolució o un lament d'un amor que ja mai més tornarà. Tot sigui per sortir de la peixera.
