The Gramophone Allstars Big Band
32 butaques, roges i negres, i ocupades. 14 ampolles d'aigua a l'escenari, buit de músics que en beguin. Un piano de cua amaga les lletres vermelles del Jamboree, que contrasten amb els focus blaus que esperen l'arribada dels Gramophone Allstars Big Band. Entre xiuxiuejos d'accent local i estranger, la banda irromp a la sala amb "Scambalane", la primera de les cançons del nou àlbum Jazzmaica (Bankrobber, 2014).
El saxofonista Genís Bou liderarà el concert amb una simbiosi entre els músics pròpia d'una gran família. La veu de la Judit Neddermann no ens ha pogut acompanyar, però les coristes de la banda, Kathy i Yolanda Sey, han aconseguit contagiar la seva energia i alegria al ritme del soul, en especial a una dona d'aparença alemanya, que ballarà a cop de maluc durant tot el concert. Amb versions de llegendes com John Coltrane i Stevie Wonder, la música jamaicana entra dins del teu cos amb un batec salvatge, i, sense adonar-te'n, Àfrica et posseeix en un tancar i obrir d'ulls.
A la banda dreta del concert, composta pel saxo baríton, Pere Miró; el saxo alt, Francesc Vidal, i el saxo tenor i flautista, Pau Vidal, lluiran somriures de complicitat i mirades entremaliades en temes més íntims com la balada de "Can't Get Enough". Un cop acabada la versió de Barry White, la melodia del flautista del País Valencià, sinuosa com una serp, hipnotitzarà tota la sala amb un interludi aplaudit tant pels membres del grup com pels assistents.
Bou seguirà marcant el ritme de la banda, ja sigui amb els seus cops de peu, amb els seus punys a l'aire, o amb els seus crits acompanyats de riallades plenes d'energia. Amb "Sophisticated Babylon", el pianista i teclista Eloi Escudé, i el guitarrista, Adrià Plana, arrancaran la riallada dels tres saxofonistes del davant, que ballaran movent els peus a l'uníson.
Un altre dels temes que embogirà el públic serà "I wish" d'Stevie Wonder. El trompetista, Pol Omedes, es marcarà un solo que deixarà totes les boques ben obertes, així com els aplaudiments que acompanyaran el baix de Vic Moliner. La percussió i els trombons també faran que el temps amb els Gramophone Allstars Big Band voli sense pietat, i deixaran totes les víctimes amb ganes de més després d'una espectacular i sinuós "Funky Kingston". La banda s'acomiada, les 32 butaques es buiden, però les parets del Jamboree segueixen impregnades del batec salvatge de "Jazzmaica".
