Elena Gadel
D’un vaixell pirata a Luz de Gas; la trajectòria d’Elena Gadel l’ha portada fins al final de la gira del seu segon disc Delicada (Música Global, 2014), acompanyada d’amistats, artistes i, sobretot, d’un públic d’allò més heterogeni i entregat, amb ganes d’escoltar, riure i aplaudir. Gadel deia que estava nerviosa, però se la veia com a casa, tranquil·la, contenta i riallera. Bromejava amb el públic i amb els músics, a qui agraïa immensament poder estar allà.
Tot va començar a les fosques, quan dues siluetes van sortir a l’escenari. Es van encendre els focus i, sense dir-se res, van respirar profundament i van començar a sonar els primers acords de guitarra. Un “Hecha a mi medida” cantada per Gadel i tocada pel guitarrista Pau Figueres, va estrenar el concert d’una manera íntima i quieta, que va deixar el públic bocabadat per la intensitat i el sentiment que transmetia. “Bona nit, com estem? Ai… Quins nervis!” va comentar, somrient, la cantautora, i va proposar a la sala de pujar al tren del que seria un concert ple de somriures i sorpreses, un tren que oferiria el punt de vista de la cantant sobre la vida mateixa, sobre les seves experiencies i pensaments. Va delectar-los amb cançons de l’àlbum, poemes musicats i col·laboracions amb veus poderosíssimes com ara Gemma Humet, María Peláe o el cor Ol’Green; acompanyada amb les il·lustracions animades de Lara Costafreda i Marc Pallarès. Tot un plaer auditiu per als més fans d’aquelles cançons senzilles però plenes d’entusiasme i sentiment.
Gairebé dues hores de concert van permetre al públic poder identificar-se amb les lletres de les cançons, vibrar amb l’espectacular veu de la cantant i gaudir d’un clima amistós i proper: un final de gira únic que va deixar a tothom amb ganes de més. I llavors, trapella, Gadel ja va advertir que “això ja s’acaba”, una més i cap a casa. “Lluna plena” va ser la cançó escollida, però va causar un aplaudiment tan gran, que Gadel va haver de tornar a l’escenari tot comentant “tener que salir pa’ volver a entrar…”, i cloure el concert amb “Ulls petits” i “Con tu andar”, dues cançons plenes d’energia i vitalitat, que van fer que la sala sencera aplaudís al ritme de la música i cantés amb l’eufòria i la il·lusió d’una nit de primavera. Gadel va tornar a agraïr a tots aquells que ho havien fet possible i va desitjar al públic una feliç lluna plena.
Tocaven les onze de la nit i els artistes es van retirar de l’escenari, els llums es van encendre altre cop i la sala va quedar il·luminada. La gent, sense pressa, sortia al carrer i mirava cap amunt: la lluna plena il·luminava els carrers amb delicadesa i els convidava a gaudir d’una nit de primavera, festa i museus.
