Smoking Souls

Després de dos anys ininterromputs voltant pels escenaris, Smoking Souls van posar punt i final a la gira de 'Nòmades' aquest dilluns a Girona, però ja pensen en un nou disc que entraran a gravar de forma imminent.

Teniu la sensació d'haver marcat un punt d'inflexió amb Nòmades?

Carlos Caselles: Sí, han sigut dos anys bastant intensos. Hem fet prop de cent concerts des que va eixir el disc i el grup ha anat pujant en quan a exigir-nos a nosaltres mateixos.

Amb què us quedeu d'aquesta gira?

CC: Jo em quede amb arribar a tocar lluny, com avui en Girona que estàs a sis hores i mitja de casa, i veure que hi ha gent que sap les teues cançons. Eixe punt encara em sembla un poc curiós.

Aquest pas cap al Principat ha estat difícil?

CC: Vàrem començar quan vàrem treure Nòmades. Abans no havíem estat ací encara. L'any passat ja vam fer els primers concerts i este any estem contents perquè casi el 50% dels bolos han estat ací. Això està guai.

Josep Bolu: La cançó de "Nit salvatge" ha marcat un abans i un després en pujar al Principat.

Vau començar en un moment en què grups de rock en valencià n'hi havia ben pocs. Això complica fer-se un lloc?

CC: Sí que n'hi havien.

Pau Camps: Sempre ha hagut rock. Hi ha grups que nosaltres hem escoltat durant molts anys i que potser no han quallat o no han fet este pas de donar-se a conèixer perquè un grup no tria fins on pot arribar. Propostes molt valentes i amb molta qualitat musical com 121 Decibels, Sant Ganxo i més grups potser no van entrar amb força.

CC: En part era un moment un poc difícil per al rock perquè els grups grans feien un altre estil però també ens anava bé en el punt que érem un poc els únics que fèiem este estil. A l'hora de fer festivals i entrar a certs concerts, entraves un poc més fàcil. Però sí que després estava el factor públic, que encara no tenia molt assimilat este estil.

JB: Per una banda el rock costa més de quallar en la gent, però per altra era més fàcil perquè com tots feien una música diferent a la nostra, entràvem fàcil a tots els cartells...

Ara sí que aquesta escena rockera comença a ser potent...

PC: Cada vegada veiem que hi ha més propostes musicals, ja no només de rock. Podem veure des de hip-hop, electrònica, mestissatge, rock... La música en català i en valencià està vivint un dels seus millors moments en quant a diversitat musical i potser a través dels mitjans digitals o les xarxes socials fa que es mostri abans el que estàs fent i donar-se a conèixer potser siga un poc més fàcil.

"La cançó de "Nit salvatge" ha marcat un abans i un després en pujar al Principat"

A Nòmades parleu molt de la por, però també hi ha molta esperança. Són dos conceptes que poden anar lligats?

CC: Sempre juguem en eixe punt perquè pensem que la vida mateixa és això. Pots estar baix però sempre tens l'esperança d'estar millor o d'eixir d'este pou. Són lletres molt generals que parlen del que vius dia a dia i el que vius és això. De vegades tens temporades en què estàs afonat pel que sigui però després hi ha altres coses que fan que vegis llum.

PC: I també volem lligar d'alguna manera la realitat social que vivim amb la realitat personal del dia a dia. Aquestes van entrellaçades. Estem afonats, estem amb l'aigua al coll fins no poder més, i més allí al País Valencià, però l'esperança ens ha fet sortir del pou. Les ganes i la voluntat de canvi han fet que per nosaltres mateixos comencéssim a canviar les coses. I d'això parlen les cançons, sempre portat a un nivell personal.

La por pot acabar sent un motor del canvi?

PC: Sí, totalment.

A "L'escenari" canteu que "no canviarà el món, però potser canvia la nostra manera de veure-ho tot". Aquesta és la vostra premissa?

CC: Fent eixa lletra em vaig inspirar en el nostre cas: en el grup i en la nostra música. No pensem que canviarà al món en el sentit de què no anem a fer un canvi súper gran perquè al fi al cap és música. Però sí que canvia el nostre món. A nosaltres tenir un grup ens ha canviat un poc la nostra vida.

Canviar la manera de veure-ho tot, pot ser un primer pas per canviar el món?

CC: Sí, clar. Primer tens que canviar el teu món i després ja tens una visió un poc més externa del que t'envolta.

PC: El canvi comença en un mateix.

CC: Si tu estàs sempre negatiu, tot anirà sempre mal. Si estàs positiu anirà un poc millor. És eixa idea.

La idea de canviar el món, però, hi segueix sent perquè cançons com "Alternativa" que sí que proposen un canvi...

PC: Sí, reflectim eixa part social, eixa crítica a les coses que no ens agraden dia a dia i tota la crítica i tot allò que no ens agrada necessita d'alternatives reals per a construir allò on volem anar.

"Volem lligar la realitat social que vivim amb la realitat personal del dia a dia. Aquestes van entrellaçades"

Acabeu de posar punt i final a la gira. A partir d'ara, què ve?

CC: Ara vénen moltes coses i molt de treball. Anem a gravar disc nou. La setmana que ve ja entrem a gravar i després fins abril que començarem gira altra volta, estarem un poc tancats fent sonar els temes nous, fent el videoclip i la promoció del disc nou que, cap a febrer, eixirà.

Per tant, aviat us tornarem a veure...

PC: No sabem estar quiets. Ens sentim molt a gust dalt dels escenaris i parar és necessari, però la relació amb l'escenari t'enganxa molt.

CC: Som un grup que la nostra manera de fer és estar sempre currant. Des que vàrem començar que sempre hem fet disc, gira, disc, gira. Potser arriba un punt en què estàs un poc cansat de no parar ni tenir un espai per a fer la teva vida, però ara mateix és el que volem.

Cap on anirà aquest nou disc?

JB: Hem experimentat en alguns ritmes nous que encara no havíem fet en eixos dos discos anteriors.

Per exemple?

CC: Sempre intentem trobar coses noves. No sé si seria innovar perquè innovar és molt difícil, però sí clavar ritmes o melodies de veu que siguin diferent al que ja has fet, però sempre guardant la teva estètica. Igual clavar ritmes més disco o que estiguin en eixe ventall que va des del rock fins al pop.

JB: I algun ritme latin i tot.

PC: No hem tingut pressions de cap tipus i no ens agrada repetir-nos. Veníem fent el que fèiem amb Nòmades i ara volem buscar noves coses per no tancar-nos a fer sempre el mateix. Pensem que som una banda jove, encara ens queda molt per definir-nos i l'evolució és constant. No pots estancar-te i fer el mateix sempre.

Per tant, qui escolti aquest nou disc s'endurà sorpreses?

PC: S'endurà sorpreses, però el disc manté la mateixa línia, tampoc hem abandonat el que portàvem fent.

JB: Trobarà molt de rock i molta canya.

PC: Però, a banda, trobarà altres cosetes que deixem allí per a què ho escolten. No volem desvelar molt.

CC: Volem que la gent escolte els nous temes i no tingui eixa sensació d'estar escoltant l'altre disc. No anem a fer res súper nou perquè som nosaltres els que estem allí composant i no pot ser que isquen coses súper estranyes, però sí que volem donar-hi eixe puntet perquè la gent hi vegi ritmes nous.

"Som una banda jove, encara ens queda molt per definir-nos i l'evolució és constant"