Ovella Xao

Imagineu-vos la típica colla d’amics que en etapa gairebé adolescent es compren uns instruments i es posen a tocar junts al garatge dels avis. Tocant junts n’aprenen i amb ganes, a través de l’experiència amb aquest mateix grup, acaben tirant endavant el projecte. Doncs aquests són Ovella Xao.

Metaforitzant amb l’himne popular “Bella ciao”, aquest va ser el nom que van escollir per a aquest grup que rebatejaven després d’una primera etapa sota el nom de DS21, una etapa molt experimental per a ells. Però el canvi de nom no és casualitat; aquest canvi presumptament estètic, va lligat a un canvi que aniria molt més enllà. Seguint un mateix cicle natural que els corresponia, arribats a un cert punt de rodatge de la banda i havent demostrat el seu potencial per a explotar, marquen un punt d’inflexió que comença per la intenció de professionalització dels 7 membres de la banda: Pol Mòdol (veu), Aniol Riba (veu), Pau Mas (guitarra i veus), Josep Puig (baix), Arnau Marquina (teclat), Miquel Bonmassip (bateria), Aleix Herraiz (trombó) i Sergi Montcada (trompeta).

Els mateixos membres, diferent mentalitat. “Vam fer un canvi de ment. En certa mesura sobre coses petites. Vam deixar d’assajar només quan teníem bolo i vam començar a intentar fer les coses bé. Vam prendre’ns la cosa amb més seriositat, en definitiva”, diu en Sergi, sobre uns canvis evidents i que de seguida van donar els seus fruits, uns fruits que ja estaven marcats per un objectiu clar: gravar un disc, cosa que aconsegueixen un any després amb Trempera Matinera (Autoeditat, 2014).

Aquest canvi defineix també el caràcter de la banda, trobant la manera de fer amb la qual se senten còmodes i també que els fa ser qui són. Amb el primer disc ja creen un univers propi definit en primer pla per un caràcter irònic, desenfadat i boig, trobant així una dinàmica que els permet mostrar-se més tal com són però alhora fent les coses ben fetes.

Estil: festa

A qualsevol grup el defineix qui és en directe i més si vols que els concerts siguin la teva punta de llança. La fusió d’estils d’Ovella Xao convida precisament al directe, al concert de plaça. Més enllà d’estils, toquen música per a ser tocada en directe, amb cançons fetes per ser ballades però sense renunciar a la qualitat musical d’uns estils, com l’ska o el reggae, que saben tocar molt bé.

I en directe, altre cop la conya com a essència. La fina però explícita ironia de les lletres d’Ovella Xao fa de fil conductor en cada cançó, cosa que provoca que quan escoltes una cançó d’Ovella Xao, més enllà de què et pugui agradar el missatge o la cançó en si, t’ho pots passar bé amb com s’expliquen les coses. Sobre això, l’Aniol diu: “Surt natural, tant si fem una cançó purament festiva, una cançó més reivindicativa o una que explica una història.”

Ovella Xao han sabut trobar el perfecte equilibri entre el què i el com. Encara que l’estètica de les cançons i la dels concerts sigui l’espina dorsal del grup, a cada tema s’hi expliquen històries, que, més metaforitzades o menys, diuen qui són aquesta colla. Tot i així, un directe d’Ovella Xao no deixa indiferent. “No és que sigui més important el com, però sí que preparem els concerts sabent que sovint toquem davant de gent borratxa que sí que té més en compte el com, si els fas ballar i saltar, que el què, el que pugui dir la cançó.”

Segueix l’evolució: #Pastureig

Tot i la propulsió que els suposa el primer disc, estava clar que no es tractava d’altra cosa que d’una fase primera d’una evolució encara en creixement. “El primer CD, el vam fer amb un plantejament teòric renovat i amb l’objectiu clar però encara amb poca experiència i sense saber del tot com fer les coses”, diu l’Aleix.

Amb #Pastureig (Autoeditat, 2016), troben definitivament un caràcter i una manera de fer, tant com a producte de cara al públic però també sota els escenaris, com a organització i savoir faire. “Amb el segon CD vam fer moltes coses que amb el primer vam fer malament o no vam fer. Però en el fons de la mateixa manera que si ara féssim un 3r CD, també faríem les coses diferent”, diu l’Aniol, demostrant que la base d’aquesta evolució amb final exitós és la perseverança.

Un segon CD rodó, fàcil d’escoltar i encara més fàcil de retenir en repetició dins el cervell. Amb col·laboracions de luxe com Animal, Bonobos i Doctor Prats per acabar demostrant com guanyar-se un tros d’èxit en aquest anhelat mercat musical, a través d’un estil propi, que sense inventar res nou crida l’atenció per la simple manera de presentar-lo.

Tot plegat, per acabar constituint amb tots els ets i uts una banda ja sòlida, que si bé és cert que té encara un llarg camí a caminar (només faltaria, visca la joventut!), demostra que un mateix també es pot cuinar les coses, això sí, amb ganes i amb esforç i constància. Amb aquesta fórmula doncs, Ovella Xao recupera un estil purament festiu, imprescindible en festes majors, lloc on precisament, aquest mateix estiu, està cridat a triomfar la banda.