Guillem Ramisa

En Guillem Ramisa és art; és música, és poesia i sobretot és sentiment. Des de Roda de Ter, un petit reducte de l’oasi musical que és Osona, ens aporta una proposta artística original, autèntica i feta d’arrel, pura. Ell, la seva veu, la seva guitarra i una petita banda ens ofereixen un còctel d’aquestes dues disciplines artístiques: la música i la poesia, dos conceptes, que segons diu i demostra a les seves cançons, poden no divergir tant entre si.

Des de finals d’octubre està presentant el seu darrer disc Aquest sol hi és per tots (Autoproduit, 2015), que vindria a ser el seu segon treball d’estudi amb aquest projecte que pren el seu nom. Un dels concerts més especials de la gira de presentació que està fent, el portara aquest dijous dia 11 al Centre Cultural Albareda de Barcelona, dins el marc del festival Barnasants.

En Guillem Ramisa és un cul inquiet. És músic, és poeta, però per damunt de tot és inquiet. La música li va des de petit, quan als deu anys va agafar un baix, que va ser el seu primer instrument. Més tard, la poesia li neix quan creix. “La música m’encantava i una de les coses amb que més em fixava era les lletres de les cançons, cosa que va fer interessar-me per escriure, escriure el que fos, i primer van ser cançons i poc després poesia”, diu. Tot i poder distingir les dues pràctiques, diu que ell escriu les dues coses de forma automàtica. Comenta: “Jo creo indistintament, no trobo diferència entre els dos conceptes a nivell compositiu i crec que és perquè m’ho agafo pensant en crear alguna cosa que ajunti els dos conceptes, crec que si pot anar lligat, millor.”

El producte final d’en Guillem Ramisa són cançons senzilles, però no per això buides; melòdiques i plenes de llum; tranquil·les i nostàlgiques, però no per això tristes. Un estil que desemboca en quelcom un pel diferent de qualsevol cosa escrita per un cantautor, de fet ell no s’hi considera del tot: “No em plantejo si això és cançó d’autor, simplement faig cançons el màxim de bé que sé i les toco amb una banda. Ens diem Guillem Ramisa però no hi veig diferència amb un grup de música estàndard, en aquests també hi ha algú que composa. Potser on canvia és a l’hora de vendre-ho”, diu. Pel que fa a l’estil, tot i poder identificar a la seva música des de pop fins a folk passant pel reggae, tant li fa com soni la seva música i defuig les catalogacions. Diu: “No pretenc posar etiquetes perquè crec que no és sa. Si et dic que faig folk i llavors em surt una cançó que no ho és et decepcionaré? D'entrada jo miro de no posar-me cap limitació. El que m’influencia és molt divers, no m’agrada només un estil ni em surten cançons només d’un estil. Quan escric una cançó ho faig pensant en una idea que m’ha vingut al cap i que vull plasmar al màxim de bé, i per fer-ho a vegades és necessari acostar-se més a un estil o un altre, però no m'ho plantejo.”

Les onze cançons del disc, en Guillem les té molt interioritzades. És un producte amb utilitat per ell, la de ser un vehicle per expressar i transmetre, cosa que queda palesa en la lluminositat, la potència melòdica i la tendresa de les cançons, que descobreixen que és una feina feta amb sentiment. “És un disc molt personal, on em despullo bastant. La necessitat de gravar aquest CD neix d'una necessitat que tinc sempre de crear una cosa o altra. És la meva manera d'expressar-me, també en podia haver sortit un llibre de poesia, però aquest cop he escrit aquestes cançons i he gravat un cd. L'objectiu final és crear una cosa que transmeti.”, afirma content, perquè ha rebut bon feedback sobre el disc, cosa que prova que s’ha complert la missió i ha aconseguit arribar a la gent. Diu: “Veig que a la gent li ha despertat interès i li ha agradat, de manera que repte aconseguit. Tot i així, si no hagués agradat tant tampoc m’hagués martiritzat. Quan vaig fer el disc, vaig quedar molt content de com havia quedat i amb això en tenia gairebé suficient.”

Sobre el concert de dijous a Barcelona, n’està especialment content. “El concert de dijous em fa moltíssima il·lusió. El sol fet de que pensessin en mi els organitzadors del Barnasants m’omple molt. És un imput molt especial i és una empenta enorme. El lloc és perfecte, poder presentar el disc a Barcelona és genial”, diu. Sobre el repertori que venen a ensenyar diu que ens recomana molt no perdre-se’l. “Tenim una proposta bastant guai. Toquem les cançons però també hi ha força poesia i alguna versió, estarà molt bé i si les cançons us han fet sentir alguna cosa, en directe aquesta cosa es multiplicarà.”

Guillem Ramisa és una experiència especial. Sense ser un músic trencador, ha inventat un concepte artístic nou, basat en res més que en l’expressió personal, l’originalitat, la sensibilitat i la sinceritat que vénen intrínseques en ell. La seva música és un viatge dins seu, per descobrir els seus propis racons sentimentals, però també un viatge dins nostre, ja que cada vers descobreix una antítesi o un paral·lelisme a l’interior de cadascú, fàcil de captar però difícil d’explicar. És un viatge únic. Us podeu descarregar Aquest sol hi és per tots a la seva web i repetim que el podeu descobrir en directe aquest mateix dijous dia 11 al Centre Cultural Albareda de Barcelona, dins el festival Barnasants, a les 20h del vespre.

Fotografies: Ikram Bouloum Sakkali