L'Artista Convidat

“L’artista convidat és aquell grup que sempre és a tots els cartells”. Amb aquest joc de paraules neix aquest grup barceloní, amb la idea de ser a tots els escenaris i de tocar a tot arreu. El seu naixement és fruit de l’afició cap a fer música d’en Francesc Sansalvador i el seu company de classe, l’Albert Codina, que després d’estar tocant junts en una banda de versions, decideixen buscar alguna cosa més profunda i més ambiciosa i munten L’Artista Convidat. Conviden aleshores el germà d’en Francesc, l’Oriol, a tocar el baix, i un altre company d’institut, en Víctor Christodoulopoulos, a tocar el teclat. Per últim, més tard, la formació la completa en Carles Bertolín amb la bateria.

Des del seu naixement, a principis de 2012, han passat per una bona colla d’escenaris, sempre fidels al seu estil i als temes propis que han anat modelant durant aquests gairebé tres anys. Uns temes propis que neixen de la inquietud com a resultat de les experiències d’en Francesc, plasmades en temes sincers i tendres però intensos i que han acabat vestint amb folk de guitarres acústiques i veus melòdiques. Uns temes que ara per fi tenen l’oportunitat de plasmar en un CD que gravaran a partir d’aquesta setmana ni més ni menys que als Estudis Musiclan d’Avinyonet de Puigventós. Un luxe, que s’han permès, en part, gràcies al premi que van rebre després de guanyar el concurs “Plaça Estació Figueres”, que va tenir lloc a la capital empordanesa aquest estiu amb la col·laboració de La Tornada. Un premi que consistia a gravar una maqueta en aquest famós estudi i que ells han ampliat decidint gravar tot un CD.

I parlant de luxes, per a la producció d’aquest primer àlbum, compten amb la inestimable ajuda d’en Cesk Freixas i el seu guitarrista, en Víctor Nin, als quals van conèixer precisament coincidint a concerts, tant sobre com sota l’escenari. Sobre tot plegat, vaig tenir l’oportunitat de parlar-ne amb ells aquest cap de setmana, gairebé traient-los del local d’assaig on estaven tancats des de feia uns dies acabant d’enllestir els ultimíssims detalls dels temes del CD que van entrar a gravar aquest mateix dilluns.

Barcelona

Aquest cap de setmana passat han estat assajant de valent en una casa que tenen a l’Armentera, fent un stage i preproduint els temes. Allà hi viuran cinc dies durant la gravació del CD, per proximitat amb l’estudi i per fer concentració de grup. Tot i així, tots ells són de Barcelona, i durant l’any assagen allà. De seguida em destaquen els inconvenients que té això i la dificultat d’assajar en una ciutat en comparació a fer-ho en un poble com l’Armentera. Assajar a Barcelona vol dir llogar local i només tenir unes hores determinades per tocar-hi. En Francesc diu: “Nosaltres tenim la sort que el Carles estudia a la UPC i allà han habilitat un local d’assaig per als alumnes, que ens costa relativament poc, però tan sols hi podem assajar 3 hores a la setmana. Tot i així és molt millor que altres locals de lloguer, que et claven una milionada cada mes i a sobre has de portar-hi l’equip i tot el material”.

Per a un grup emergent, donar-se a conèixer en un lloc com Barcelona no és gens fàcil. En un poble no és difícil colar-se a festes majors o festes de barri, en canvi a la ciutat això és gairebé una utopia. En Francesc ho corrobora dient que a moltes sales o bars, que és el lloc on més fàcil ho pot tenir un grup per tocar a Barcelona, sovint et demanen vendre x entrades o fins i tot et fan pagar a tu per tocar. En Víctor, a més, hi afegeix una altra problemàtica: “Nosaltres també ho tenim difícil perquè fem un estil que no és gaire de festes majors ni de concerts amb grans públics i ara mateix molts locals busquen altres coses, simplement perquè atrauen més públic. Nosaltres hem apostat i apostem per un estil concret que fa que qui vingui als nostres concerts és perquè ens ve a escoltar. Això amb altres estils potser no passa”.

L’estil a què es refereixen, simplement remet a uns referents que fan una música que els agrada escoltar i tocar. Com a referents, afirmen que els costaria definir-ne però que hi ha una sèrie de grups amb els quals hi ha consens entre tots els membres a l’hora de parlar de gent amb qui es fixen. “De casa nostra ens fixem en el Cesk Freixas, Manel o Els Amics de les Arts sobretot”, diu en Francesc. Però els seus principals referents són anglesos, i m’ho deixen clar amb noms com Of Monsterandmen, Kings of Leon i sobretot Mumford& Sons, com a grup que possiblement més els agrada en general a tots. Resumint: “Agafem l’estil del folk anglès però el cantem en català, adaptant-lo, és clar, a la nostra forma de veure’l”, conclou en Francesc.

"Ho tenim difícil perquè fem un estil que no és gaire de festes majors ni de concerts amb grans públics i ara mateix molts locals busquen altres coses, simplement perquè atrauen més públic"

El disc

La gravació d’aquest primer disc, en l’estona en què vaig estar xerrant amb ells, em va quedar claríssim que és una cosa que els fa molta il·lusió i que encaren amb moltes ganes. Ganes de fer-ho i de fer-ho bé i amb un objectiu clar: “El CD aspirem que ens permeti entrar al mercat de la música. Que no sigui fer un CD per guardar-lo a l’armari. Volem que la gent se l’escolti i que arribi a tants llocs com sigui possible”, diu en Francesc. Quan el tinguin, la seva idea és ser tan emprenyadors com puguin amb les discogràfiques per mirar de trobar mitjans per difondre’l.

Sobre aquest àlbum ens en poden avançar poquet. Afirmen que els temes del CD, els han treballat molt a consciència i creuen que tots tenen alguna cosa especial. “Ens agraden molt i creiem que tots tenen un potencial que ara esperem transmetre a la gravació”, diu l’Oriol. De moment poden dir que tindrà 11 temes, molts d’ells quasi inèdits i que han tocat poc als escenaris. Un dels bombazos sobre el CD que m’avancen en primícia és la col·laboració d’en Cesk Freixas en un dels temes, que com a productor, s’ha agafat el projecte de L’Artista Convidat, diuen, “amb la mateixa il·lusió que els del grup”. A part, estan parlant amb altres grups punters, per a la possible col·laboració en algun altre tema, però d’aquests, encara no en poden dir res.

El nom del CD és una altra cosa que no poden dir, en aquest cas però, perquè encara no el saben.“Amb els noms de les cançons també ens costa molt decidir-nos i encara no ens hem posat d’acord pel de l’àlbum”, diu en Francesc. Una de les coses que poetitzaran el treball serà la data del seu llançament: el 23 d’abril, dia de Sant Jordi. “Creiem que és un dia molt especial. Ho és per a Catalunya, però també per a la cultura i la música, i un CD pot acompanyar perfectament un llibre o una rosa”, diu en Francesc, i afegeix:“El traurem a les plataformes digitals però també físicament, ja que ens agrada molt el romanticisme que això té”.

Com a conclusió, m’acaben dient que el seu secret fins ara ha estat ser constants i picar pedra, sempre amb moltes ganes però també tenint confiança i fe en el que fan. I és que és ben cert; aquestes coses cal creure-te-les, si el que fas no t’agrada a tu, no agradarà a ningú. Aquest CD pot ser l’inici d’un viatge molt interessant per a L’Artista Convidat, que d’aquí poc ens oferirà tastets de l’àlbum, un àlbum que de ben segur que sentireu sonar.