Joan Miquel Oliver

Com ja havia fet amb Pegasus (Sony Music, 2015), Joan Miquel Oliver tornava a triar el festival Strenes per presentar nou disc i repetia en un teatre Municipal que, tot i no està ple, presentava un molt bon aspecte. De fet, un podia tenir una certa sensació de déjà-vu. El mateix lloc, els mateixos músics -Jaume Manresa als teclats i Xarli Oliver a la bateria- i el ja tradicional kimono negre. Podia semblar que res s'havia mogut de lloc des que, ara fa dos anys, el músic estrenava la gira de presentació del primer disc post-Antònia Font.

"Nins a tobogans", la cançó que obria el concert, podia contribuir perfectament a la sensació de continuïtat, amb una sonoritat prou similar a Pegasus. Però no. Havien passat dos anys i, en aquest temps, alguna cosa ha canviat. De seguida ens sorprenien uns sons electrònics que ens introduïen a "Agricultors ingràvids". L'electrònica arribava per quedar-se, construint una atmosfera totalment nova al voltant de les cançons del mallorquí.

Oliver ha volgut donar una volta més a les cançons del seu nou treball, aprofundint en un so més dens, carregat de matisos i amb melodies juganeres. I el directe mostrava a la perfecció l'evolució musical, focalitzada, sobretot, en el teclat de Jaume Manresa. Els músics sabien transmetre també aquesta nova sonoritat a les peces de l'anterior treball, que després d'un primer bloc totalment dominat per les noves composicions, començaven a treure al cap aconseguint mantenir una coherència amb el nou directe. "Aquestes són les cançons del disc anterior i estem més sueltos", bromejava el cantant, que a mesura que avançava la nit recuperava amb comptagotes alguns temes de la seva primera etapa com a solista.

Ja a la recta final del concert, s'hi afegia la Jove Orquestre de les Comarques Gironines. Una cinquantena de músics que aportaven un aire èpic a "Surfistes en càmera lenta" i, sobretot, "Final feliç", però que amb "Foto" ja s'acomiadaven. Oliver era conscient que la col·laboració es feia curta i intentava excusar-se: "Això sona molt bé, però és complicadíssim, només hem pogut preparar tres cançons". Això sí, ja pronosticava futures col·laboracions: "Podem vaticinar que en un futur podrem tornar a col·laborar. Teniu molta sort de tenir una orquestra com aquesta en aquesta ciutat" exclamava.

Encara amb els músics dalt de l'escanari, però sense acompanyar-lo, qui va ser compositor d'Antònia Font s'acomiadava amb "Lego", que sonava menys contundent que habitualment, i tornava a sortir per repetir "Surfistes en càmera lenta". Abans, però, una veu li reclamava repetir també "Rumba del temps" -"He arribat tard i me l'he perdut", s'excusava- Oliver demanava permís a l'orquestra i satisfeia les peticions de l'espectador abans de finalitzar definitivament el concert acompanyat, altra vegada, de tota la orquestra.