Ebri Knight

Atiant el foc

Pau Planas

"Al poble sóc la pastora, entre camins i carrers..." Ebri Knight assalten l'escenari i l'Apolo es converteix en un polvorí. Els mocadors vermells repartits a l'entrada s'alcen per damunt dels caps, lligats als punys dels centenars de hooligans que embogeixen amb les primeres notes. Els del Maresme arriben disposats a cremar-ho tot i a la primera espurna encenen una foguera que no decaurà en tota la nit. Si habitualment els concerts d'Ebri Knight ja són pura adrenalina, en una ocasió com aquesta l'eufòria col·lectiva creixia fins a límits inimaginables.

Ebri Knight són lluita i entrega. Són reivindicació i festa. Esperit punk amb instruments tradicionals. Memòria i futur. I a l'Apolo sabien mesclar a la perfecció tots els conceptes. Connectaven amb referents, com Àlex Vendrell i Thrashoo, que ens obsequiaven amb un record a Inadaptats en forma de "Canviarem la història", però també amb noves generacions com Roba Estesa o El Diluvi. S'agermanaven amb la tradició popular mallorquina amb la col·laboració de Pau i Càndid per recordar Esquirols i el seu "Conte medieval", però també teixien llaços amb "la Castilla comunera" i s'aliaven amb 'Kosta' Vázquez, de Boikot, que ens saludava amb un "visca terra lliure" abans d'interpretar -mig en català, mig en castellà- "Enloquecer".

Cada col·laboració tenia la seva història, el seu paper perfectament escollit en el concert. Francesc Ribera, 'Titot', s'animava a cantar "Vull per demà", de Brams, després de col·laborar a "Conte Medieval" i Talco feien embogir la sala amb "Danza dell'atumno rosa". Músics com Xavi Sarrià (Obrint Pas) i Kiko Tur (Aspencat), en canvi, s'atrevien amb temes d'Ebri Knight. També hi havia lloc per a instants més íntims. Tot d'una, l'escenari quedava a les fosques, apareixia Meritxell Gené i, darrere seu, David Fernández, que despertava una de les ovacions de la nit. "L'assemblea dels Ebri Knight m'ha demanat que us llegeixi això". Es feia el silenci mentre l'exdiputat de la CUP llegia uns versos acompanyat de la guitarra de Gené. "Netes dels no res, cridarem foc; netes de les bruixes que mai vau poder cremar, cridarem foc; fills de la nit, criarem foc; pel més vell dels nostres somnis, cridarem foc", concloïa entre aplaudiments. S'apartava i quedava sola la cantautora lleidatana per defensar "Abril 74", de Lluís Llach. La seguien Mireia Vives i Borja Penalba, primer musicant un poema de Maria Mercè Marçal i després amb la Nadala "Conte de Nova York", una adaptació de "Fairytale of New York", de The Pogues.

Era l'únic moment de pausa d'un concert de més de dues hores que no decauria en cap moment i que servia també d'homenatge a David Delgado el dia del seu comiat com a guitarrista de la formació. Ebri Knight havien sabut teixir una nit apoteòsica, a l'altura de les expectatives d'un púbic que feia més d'un mes que havia exhaurit les entrades. La foguera havia impregnat fins a l'últim racó de la sala i ni el final del concert no era capaç d'aturar-la.