Cor Geriona

Quan va ser l’últim cop que va nevar a Girona? Si sou de la ciutat segur que ho recordeu molt bé. I si sou de la ciutat també hauríeu de saber que aquest 23 de desembre va nevar, encara que només uns privilegiats ho vam veure. Però anem per ordre...

L’Auditori de Girona estava callat i expectant quan l’Imma Pascual va irrompre a l’escenari. La directora de Geriona es va col·locar sota l’únic focus de llum i amb una breu introducció va presentar el que seria el seu particular conte de Nadal (i musical). Després d’això, i com en el conte d'El Trencanous, els protagonistes van anar apareixent a l’escenari: primer el quartet de corda i el pianista i després les noies de Cor Geriona. Les cantants van entrar amb la mateixa suavitat i delicadesa com cauen les primeres volves de neu i amb unes petites espelmes a la mà van anar apareixent de tots els llocs possibles de la sala. Amb la melodia de "The First Noel" també va entrar el pintor Pau Morales, que va començar a crear el seu immens quadre en directe.

D’aquest ambient fred de carrer, el conte es va traslladar a l’interior d’una casa per donar el protagonisme a l’arbre de Nadal. "Adeste Fideles" i "Carol of the bells" van servir per a decorar l’arbre i per crear l’ambient nadalenc necessari per a continuar l’espectacle. Entre uns forts aplaudiments per a la interpretació a capella, a l’escenari van aparèixer dos nous protagonistes del conte: dos nens de la Geriona Infantil, que van ajudar a interpretar un "Cant dels Ocells" de pell de gallina. Seguidament, va tocar una altra peça de Francesc Civil però molt més animada: "Allà sota una penya". Durant tota la cançó, i entre els gestos teatrals de les cantants, es van anar incorporant tots els membres de la coral infantil. Després d’això, es va produir el miracle: es va posar a nevar a Girona! O, més ben dit, es va posar a nevar a l’Auditori! La sorpresa i l’admiració es van convertir ràpidament en emoció i llàgrimes quan vam escoltar la preciosa interpretació de "Mid-winter Carol" que van fer: la cançó anava avançant i les volves no paraven de baixar mentre frases com “Neu lliscant sobre més neu” prenien més força que mai. Després d’aquesta escena visual tan potent, els més petits van anar a asseure's a prop d’on era Morales i a l’escenari van incorporar-se la Geriona Juvenil per cantar "Els pastorets" i "El noi de la mare". Mentre s’anava formant un pessebre entre les cantants de Cor Geriona i Geriona Juvenil, al darrere de l’escenari també anava apareixent el pessebre que estava pintant Pau Morales. Després d’aquestes postals de Nadal simultànies, els més petits es van aixecar per cantar un "Popurri de Nadal" que va ser molt aplaudit i ovacionat. Entre les notes de "La dansa dels Mirlitons" de Txaikovski interpretades per Marc Piqué, l’escenari es va anar apagant i buidant per deixar el protagonisme a les últimes pinzellades de Pau Morales.

Com en un conte de Nadal, la segona part va tenir un ambient més festiu que ja es va intuir amb el canvi de vestuari de les cantaires. La sorprenent versió a capella de "Les dotze van tocant" va donar pas a l’entrada del trio de jazz liderat per Nito Figueres, que va acompanyar les noies fins al final de l’espectacle. Però ni "El desembre congelat" ni els balls amb bastons de caramel de "Santa Claus is coming to town" i "Blanc Nadal" van provocar un desenllaç final per al seu conte de Nadal. “Sembla que aquest any l’arbre no es vol il·luminar” afirmava el coreògraf Guillem Cirera quan va ser cridat per salvar el conte. La seva solució va ser simple però alhora complicada: que tot el públic participés a una coreografia col·lectiva amb unes cartolines platejades que ens havien donat al principi de l’espectacle. I així va ser: després d’alguns assajos exprés i l’entrada a l’escenari de les altres corals de Geriona, tots junts vam ballar al ritme de "Last Christmas" i vam aconseguir encendre l’arbre. Una gran ovació va omplir la sala que no va parar fins que tots els artistes van haver saludat. Per sort, encara quedava una sorpresa més i les cantants de Cor Geriona van tancar la vetllada amb la seva particular "Selecció de Nadal" que no va deixar indiferent ningú.

D’aquesta manera (entre música, celebració i molt de talent) va ser com Geriona va glaçar l’Auditori amb la seva calidesa.