Xeic! i Sense Sal
Mitja hora més tard del previst i amb problemes tècnics que no acaben d'arreglar-se, els membres de Sense Sal van apareixent sobre l'escenari i ocupant els seus respectius llocs per començar a tocar la cançó que dóna el tret de sortida a la nit: "Brilla Salvatge".
Ja des de primer moment es nota que als terrassencs els ha tocat un públic difícil a qui se li ha de demanar constantment que ompli els espais buits, que s'apropi més cap a l'escenari o que canti. Però a partir del moment en què el grup interpreta "Tinc un nou pla", els ànims dels assistents van pujant progressivament fins que arriba el moment de tocar "Huracà" i aquests passen d'estar estàtics a ballar i cantar.
Malauradament això no durà gaire estona, ja que la llum se'n va a causa d'un problema tècnic i el grup baixa de l'escenari. Tornen minuts més tard fent broma dient que encara no és l'hora del bis i agraint la paciència que està tenint el públic. Per sort, no hi ha més contratemps i es pot seguir amb el concert amb normalitat. El públic hi participa cantant, aplaudint o posant-se en parelles per emular les nits de festa major d'abans quan ho demana el grup. Ja no en queda res d'aquell públic mig adormit del principi del concert, ni tan sols en el moment en què els membres de Sense Sal baixen de l'escenari, aquest cop si que és el moment dels bisos. El moment idoni per les cançons lentes amb el llum dels telèfons, per llençar pilotes inflables al públic, fer versions de cançons com ara "Al Mar!" de Manel o per fer pujar voluntaris del públic per al ball del "Punt, ratlla, ratlla, ratlla, punt".
El concert està arribant a la recta final quan la formació terrassenca es presenta després d'interpretar "Fars i onades" i dedica un aplaudiment als tècnics pel seu treball a pesar dels contratemps succeïts durant la nit. Sense Sal s'acomiada amb una versió de "Dragostea Din Tei" en català i una ovació per part del públic que coreja el nom del grup durant una estona més.
La festa, però, no acaba encara. Prop de les tres de la matinada comença el concert de Xeic!, amb un públic a qui encara li queda molta corda. Xeic!, fidel al seu estil reivindico-festiu, fa de la festa una protesta i viceversa, i ho fa començant el concert tocant "Revolta" davant uns assistents ja bastant animats que embogeixen amb la cançó següent: "Arrels".
I és que l'energia que el grup ebrenc transmet al públic és innegable. Aitor Cugat, cantant de la banda no para d'animar els assistents, que estan més que a gust amb un concert que transcorre entre cants, protestes, cançons dedicades a la lluita, a les persones que estan al costat en aquests moments i amb un parell de clàssics que no poden faltar: les versions de "L'estaca" de Lluís Llach i "La Flama" d'Obrint Pas. A aquestes alçades el concert es troba en el seu millor moment però ja quasi és hora d'acabar i ho fan amb una peça instrumental i crits d'independència per part del públic que Cugat anima amb un "Si ho hem de cridar, ho hem de cridar més fort". Marxen, però el públic demana més i més, fet que provoca la tornada del grup a l'escenari per dedicar una cançó a l'equip de so i una altra als organitzadors. Encara hi ha lloc per un parell de cançons més i per animar al públic amb la melodia del "Plou i fa" sol amb lletra independentista. Aquesta provoca una gran reacció per part dels assistents tot fent quan els rasquerans marxen, els assistents demanin un altre bis al qual el grup accedeix. Aquest cop, però, dura menys. Una última cançó i acaba una nit de festa major que a pesar dels incidents ha estat tot un èxit.
