Txarango

2017, l'any de Txarango. Aquest podria ben ser el titular de l'any. Poques vegades un nou disc havia generat tanta expectació. La resposta davant la primera data de presentació a Catalunya ho demostra. Entrades exhaurides a mig any vista i una segona data anunciada que també va camí del sold out. I això que estem parlant d'un espai de gran capacitat com el Poble Espanyol. La febre de Txarango ha restat latent durant aquest 2016, però al primer indici del seu retorn ha tornat a esclatar amb força.

La seva confirmació per al Viñarock -on estrenaran en directe les noves cançons- desbordava l'expectació i demostrava que, tot i l'aturada, el públic segueix allà, amb ganes de retrobar-se amb el grup. De tornar a les nits apoteòsiques. De pujar de nou a la caravana i deixar-se endur cap a l'univers Txarango. De recuperar aquelles emocions d'aquells estius en ruta. Era la primera vegada que la banda s'aturava des de la seva explosió l'any 2012, però sembla que el públic ha mantingut la fidelitat.

Enguany, a més, la banda s'haurà d'enfrontar al primer canvi de formació i a l'etapa post-Marcel, que va deixar el grup després del final de gira al Sant Jordi Club. Un repte més per una formació a qui els reptes no els fan tremolar. Després d'inventar-se el seu propi festival de música, d'omplir pràcticament tots els recintes del país, de fer vibrar desenes de milers de persones en cada concert, d'engegar amb èxit la seva expansió internacional i, fins i tot, d'acompanyar-se d'una figura com Chucho Valdés, es fa difícil pensar en noves metes per a un grup que sembla haver-ho aconseguit tot -com a mínim a Catalunya-, però ingenu seria aquell que pensés que Txarango ja no ens poden sorprendre més.