Pegasus
L’aportació de Joan Miquel Oliver a la història de la música en català supera amb escreix el que se li podria demanar a un geni d’aquestes dimensions. El mallorquí és un músic que no tinc por a catalogar com un dels grans compositors, com a mínim, d'aquest segle i la segona meitat del passat.
Suposo que parlar d’ell i no parlar dels extingits Antònia Font seria fer-li poca justícia. Seria com visitar Barcelona i només anar a veure la Sagrada Família. Que sí, que és preciosa, però hi ha mil llocs més que també valen molt la pena, potser més i tot. Tot i això, Oliver té una carrera en solitari igual d’interessant.
Pegasus (Sony Music, 2015) és el tercer àlbum de l’excompositor i guitarrista d’Antònia Font, amb el qual demostra que no li cal una banda per parir un gran disc. I ho dic amb tot el respecte que es mereix Antònia Font, però és que també ho dic literalment, perquè tots els instruments de totes les cançons del disc, els ha enregistrat ell només amb l’ajuda tècnica del seu amic Quimi Portet. El producte ho diu tot: deu temes amb una producció immillorable, bonics, que es nota que han estat fets a consciència. Tot i així, és una obra que s’ha de saber agafar. D’entrada pot ser de digestió lenta; temes amb un nivell musical elevat i que parlen de coses aparentment surrealistes i buides de significat (per adonar-se d’això només cal veure títols de cançons com "Orthopedicragtime", "Ecos d’ambulàncies" o "Mil bilions en estrelletes").
No obstant això, si l’escoltes amb paciència i et poses a la pell d’Oliver, t’atrapa. T’atrapa adonar-te que el tio és un costumista que dóna més importància al com que al què i que no s’ha de voler entendre. El missatge, te’l dóna ell amb els matisos, amb l’escalfor que es desprèn de cada tema, amb el pop vestit d’electrònica i perfumat amb vents llatins com la cúmbia o quasi la bossa nova. Tu has d’interpretar el que vulguis. Un cop ho fas, descobreixes un univers oníric i simbòlic que no té preu. Una dimensió musical paral·lela inclassificable en cap gènere que no sigui en el seu estil propi. Una raresa única. Una genialitat.
