Patch i Trast
Quatre mesos. Vint-i-cinc concerts. Vint-i-cinc grups. Vint-i-cinc cases. Prop de 80 músics i més de 400 convidats. La primera edició dels concerts a casa ha arribat a la seva fi aquest cap de setmana. Ho ha fet amb dos convidats de luxe: Patch i Trast, que han portat les seves propostes musicals a Caldes de Montbui i Barcelona respectivament. Han estat les últimes parades d'un cicle que s'ha colat a cases d'arreu del país, i ha acostat la música al públic de la forma més essencial. Concerts sorpresa, per a només vint persones i en format acústic. Aquesta era la premissa d'un cicle que s'iniciava el passat mes de juliol i que volia esdevenir un altaveu per a propostes emergents.
La recta final l'encaraven Patch, que trencaven un silenci de nou mesos sense concerts i es retrobaven amb el públic per oferir una actuació en format duet on repassaven el bo i millor dels seus dos primers discos. Ha plogut molt des d'aquell 2012 en què la banda esdevenia finalista del concurs Sona 9. Amb Veuràs la fam (Temps Record, 2012) començaven a explorar el seu univers rocker, que arribava a la màxima esplendor amb Veuràs el crim (Autoeditat, 2015), la segona part del que volien que fos una trilogia. A Caldes, hi arribaven en format duet, despullant les cançons però sense permetre que aquestes perdessin la seva essència. La veu trencada d'Eduard Oñate es convertia en la protagonista d'un concert que, de seguida, connectava amb els assistents.
I, per tancar el cicle, Trast es colaven a un menjador barceloní per oferir un concert diferent que els permetia treure la pols d'aquells temes que, en el format habitual, els costa entrar al repertori. Estrenaven una posada en escena inèdita i això els permetia recuperar algunes cares B i, fins i tot, atrevir-se amb alguna versió. El grup, però, no renunciava a les cançons més festives, que prenien una nova sonoritat i animaven el públic a prendre-hi part. Peces de Diari de matinada (Discmedi, 2014) es combinaven amb les noves composicions d'El detonant (Discmedi, 2016) per teixir un concert que atrapava els assistents i posava el millor punt i final al cicle.
