Kòdul

A les onze de la nit del dissabte, observes la cua que es forma davant de la sala Stroika. El grup Kòdul, originari del Pla de Bages, ha escollit la capital de comarca per dir adéu. És fosc i els llums del local atrauen els fans del conjunt musical que, amb una mescla d’alegria i tristesa, esperen a fora amb l’entrada preparada.

Entres i fas una petita volta per la sala. De sobte, sents una forta percussió. El so prové del costat oposat a l’escenari. Es tracta del grup de batucada dels Batrakes, que entra amb força a la sala, desfilant i animant a tothom a ballar. Actuen de manera molt coordinada i les coreografies que porten preparades t’inciten a moure’t amb ells. En un moment donat, sona una música de fons i s’obre el teló. Apareix Kòdul a l’escenari, mentre els Batrakes marxen a ritme de batecs de fons.

Els vuit integrants de Kòdul (veu, DJ, baix, guitarra elèctrica, teclat, saxo, trompeta i bateria) comencen la nit amb “El mar de les pomes podrides”. Avui és el seu darrer concert, titulat L’Últim Batec. Ara bé, volen que sigui una celebració, pretenen convertir-lo en una festa. Per aquest motiu, en algunes peces arribaran a ser fins i tot onze persones actuant (“Nits de carretera”). Interpretaran 30 cançons, algunes d’elles en acústic i amb convidats especials, que han acompanyat el grup durant els seus dotze anys de trajectòria. I és que cap dels artistes s’esperava que d’aquell concert de Sant Jordi a l’institut de Sallent el 2005, nasqués un grup que trepitjaria escenaris com ara l’Acampada Jove, el Rebrot, l’Aquelarrede Cervera, la Patum de Berga o les Festes de Gràcia, entre d’altres. A més dels antics integrants de Kòdul, també col·laborarà amb el grup un quartet de corda, un artista de grafiti, un refugiat sirià i una cantantdefensora del feminisme. Sense oblidar tampoc l’aparició d’un gegant disfressat de maqui, símbol de la resistència antifranquista.

En aquest sentit, no van faltar les reivindicacions. Kòdul, que té un repertori que oscil·la entre el rock, el reggae i l’ska, va aprofitar l’ocasió per manifestar-se en contra del capitalisme que regeix la societat. En un moment donat, van fer onejar l’estelada i la bandera antifeixista. També van dedicar cançons a tots aquells col·lectius que s’organitzen (“Que no ens parin!”), a la PAH (“Amor i Lluita”), als refugiats (“La primera paraula”) i a les dones que lluiten (“Mil voltes rebels”). A més, com a mostra de solidaritat amb Palestina, els cantants van desplegar la bandera d’aquest país (“Arribarà”).

Mires al teu voltant. Com que hi ha persones de diverses edats i procedències, cadascú viu el concert de manera diferent. La sala no està plena a vessar, però l’ambient és festiu. Aquest concert era “un repte difícil pel grup”, explicava a posteriori l’Arnau Garcia, el trompetista de Kòdul. Però tot va sortir rodat i el grup va poder “alliberar-se” dalt de l’escenari, gaudint de la música i de la rebuda de la gent.

Una darrera cançó culminavala vetllada: “Desafiant el Sol”. Tots els que havien actuat durant la nit van pujar a l’escenari a celebrar-la. Kòdul s’acomiadava així, fent festa. Gaudint i fent gaudir els altres. El seu darrer concert, un “Últim Batec” que de ben segur que es recordarà sempre.