Festival Acústica

Créixer sense morir d'èxit

Pau Planas

Ja són 15 anys d'Acústica i el festival segueix en una forma immillorable. Enguany, la cita apostava per buscar la diferència enmig d'un cartell festivaler on predominava la repetició de grups. Amb la inclusió de noms menys habituals al llarg de l'estiu, com Kiko Veneno, Muchachito Bombo Infierno, Roger Mas o Marky Ramone's (mític bateria dels Ramones), el festival aconseguia marcar estil propi, tot combinant-ho amb propostes més habituals, com Aspencat, Oques Grasses o Doctor Prats. El resultat es traduïa en un nou èxit de convocatòria que tornava a batre rècords -com a mínim, segons xifres oficials-.

Dijous, Figueres ja bullia. Era un dia pensat per al públic més jove -que es deixava veure menys durant el cap de setmana-. Animal, Doctor Prats i Aspencat s'encarregaven de portar la festa més absoluta en una plaça Catalunya que no estava plena, però que ja presentava un molt bon aspecte. Més complicat ho tenien les propostes de la plaça Josep Pla, un espai més amagat -tenint en compte que no hi havia concerts a la Rambla-, on el públic s'acostava més amb comptagotes. Divendres i dissabte, l'activitat principal es traslladava ja a la Rambla amb l'espectacle dels 15 anys (divendres) i el concert de Macaco (dissabte) com a principals atractius. L'Acústica, però, és un festival per voltar, per deixar-se caure pels diferents escenaris i poder degustar totes les propostes. I així ho entén el públic.

El festival, a més, ha sabut adaptar-se a les xifres d'assistència i trobar les fórmules per poder seguir creixent sense arribar el col·lapse modificant, durant els últims anys, els escenaris més multitudinaris. Un dels esforços principals, però, ha estat poder tornar als concerts de caire més intimista dels inicis. Una missió gairebé impossible per a un festival que, enguany, ha arribat als 100.000 espectadors. La plaça Gala Salvador Dalí -utilitzada en les últimes edicions- ho permetia, però les nombroses escultures de la plaça no facilitaven gens la visió i enguany ha caigut de la llista d'espais. En el seu lloc, s'ha trobat un nou espai que bé podria consolidar-se en aquesta línia: la balconada del teatre Jardí. Sí, les propostes de petit format -Xarim Aresté i Joan Colomo el divendres i Marion Harper i Dolo Bertran el dissabte- han actuat enguany des del balcó del teatre. Des de sota, el públic gaudia del concert assegut a les taules que omplien la plaça Josep Pla, tot aprofitant per prendre alguna cosa i recuperar forces. Un format diferent, original i allunyat de la multitud dels escenaris principals.

I és que fugir de les multituds sembla, any rere any, un dels reptes del festival. La incursió de nous espais més enllà dels escenaris musicals també ajuda a dispersar el públic. Enguany s'estrenava l'Acústica Market, un concepte cada cop més estès en els festivals d'estiu, amb parades de joves dissenyadors locals. La iniciativa se sumava a l'espai de Food Trucks de la plaça Catalunya i a la Fira del Disc, en aquesta ocasió reubicada a la plaça Josep Pla. I sembla que els esforços comencen a fer efecte. Les aglomeracions d'anys enrere han quedat per a la història i el festival torna a ser, a poc a poc, un festival respirable. Per fi, sembla que l'Acústica ha sabut trobar la línia per créixer sense morir d'èxit.