Clownia
El cap de setmana passat Sant Joan de les Abadesses es vestia de gala per acollir l'edició d'enguany del Clownia. Amb el poble decorat per l'ocasió -com ja s'havia pogut veure en les dues edicions anteriors- bars, restaurants i botigues es bolcaven totalment en el festival per donar la benvinguda als més matiners i a tots aquells que ja estaven instal·lats des de la revetlla a la zona d'acampada. A primera hora, cotxes i autobusos llançadora apropaven a la vila a joves de diferents indrets dels Països Catalans. Uniformats amb la samarreta solidària del festival o amb marxandatge dels grups punters de l'escena festiva actual, els visitants anaven recollint les polseres i feien la primera parada a la Plaça Major, que ja estava plena i entregada des del minut zero. Els aspersors -aquest any amb molta més potencia- ajudaven a mantenir les ganes de gresca del públic i sota els arcs que envolten la plaça els habitants de més edat s'ho miraven encuriosits.
Al llarg de la jornada, els joves assistents del festival intentava refugiar-se de la calor com podien. Qualsevol lloc era l'idoni. Amb una platja creada per l'ocasió, el Ter era un paradís i qualsevol ombra un oasi per descansar i agafar l'energia necessària per afrontar les nou hores de música de la nit. Els més valents, però, s'arribaven a l'Àgora amb barrets i ulleres de sol per escoltar Animal en una carpa sufocant degut a l'efecte hivernacle que s'hi creava. Donant una ullada al recinte de concerts podies adonar-te que cada any els organitzadors aconsegueixen incorporar-hi més comoditats. Pensat fins al més mínim detall per gaudir en família, Clownia se supera any rere any amb un munt d'activitats per als més menuts de la casa (tallers de circ, manualitats, tocadors d'automaquillatge, joguets de fusta, catifes i coixins a l'ombra per descansar, animadors infantils...).
Durant els concerts del vespre, la tarima del mig del recinte es convertia en una pista de ball improvisada pels nens. Es podien veure coreografies i alguna que altra conga durant les cançons més enèrgiques mentre que en les més relaxades la pantalla gegant es convertia en un cinema, on asseguts a primera fila, podien veure el que passava sobre de l'escenari. A mesura que avançava la nit, però, es podia veure la mutació del públic assistent als concerts i com els nens anaven desapareixent. El primer dia, Els Catarres marcaven el punt d'inflexió mentre que el segon dia ho feien La Raíz.
Abans del concert dels valencians -el que més expectació va generar-, Buhos havien presentat el seu darrer disc davant d'un públic fidel i embogit. Doctor Prats, per la seva banda, aconseguien marcar tendència amb el maquillatge tribal -només superat per l'imaginari autòcton de la ciutat llunyana - i Itaca Band deixava el llistó molt alt amb el seu apoteòsic riu a "Temerario". I és que la festa no va decaure en cap moment, entre actuacions Dj. OGT -acompanyat d'amics- aconseguia mantenir el nivell d'eufòria a l'Àgora. En mig de la munió de gent, però, sorprenia la desproporcionada persecució de bengales per part dels agents de seguretat, que semblaven disposats a atropellar a qui calgués per arribar al centre de la multitud i endur-se'n els qui les havien encès.
Clownia és un clar exemple de festival amb valor afegit. El clown, una moneda solidària, aquest any es destinava a recaptar diners per la Coral Safari. A més, el festival contribueix a la promoció de les arts escèniques, el circ i la cultura popular, la dinamització turística del Ripollès i esdevé un altaveu pels col·lectius més desfavorits.
Si et trobes a una foto i vols que te l'enviem gratuïtament en alta resolució, ens ho pots demanar a multimedia@latornada.cat
