Bonobos entre amics

El públic, impacient per presenciar aquest esdeveniment que no sap ben bé què els depararà, fa cua puntual a Luz de Gas per poder-se situar entre les primeres files i assegurar-se una bona visibilitat. Miri on miri, hi trobo samarretes de Txarango i d’Itaca Band en pràcticament a tots els cossos. Hi ha molts grups d’adolescents il·lusionades, ja que el cartell inclou els noms de gairebé tots els seus grups preferits. Però també hi ha una gran majoria adulta, molts arribats directament de la feina, amb ganes de col·laborar i solidaritzar-se amb la causa: les persones refugiades.

Abans d’endinsar-nos definitivament a la sala tenim l’oportunitat de passar pel photocall i fotografiar-nos-hi, en grup o en solitari, aguantant cartells farcits de frases reivindicatives tretes de les cançons dels protagonistes de la nit: Bonobos.

Tothom s’ha anat fent la idea, veient la gent que encara falta per entrar, que no començarà pas puntual, però sembla que no suposa cap problema per a ningú. Alguns ho aprofiten per consumir a la barra, d’altres per fer-se una selfie i compartir-la a les xarxes socials amb el hashtag #videsrefugiades i d’altres per comentar la jugada indignats amb la societat que ens ha fet arribar, per desgràcia, a l’esdeveniment d’avui. Ningú s’esperava, però, que Tardor serien els encarregats d’obrir la nit. Amagats entre la munió de gent és fàcil descobrir els fans fidels de Tardor: canten cada cançó d’inici a fi, sense descuidar-se’n cap tros. Els ‘no-tan-fans’, mentrestant, gaudeixen de l’ambient familiar que es respira: els músics es passegen per la sala, barrejats entre el públic, i els més atrevits ho aprofiten per demanar-los una foto i enraonar-hi uns minuts.Tardor acaba i Bonobos es prepara, i el públic aprofita aquest moment d’impàs per observar atentament el vídeo que projecta Stop Mare Mortum, els impulsors d’aquest acte solidari juntament amb Canet Rock. Al final, des del fons de la sala s’inicia el crit “cap persona és il·legal” que acaba sent corejat per tots els assistents sense excepcions.

Comença el concert i el públic, que ja començava a reclamar-los, esclata amb bogeria. Les cançons de Bonobos són tan alegres que no deixen ningú indiferent: tothom, encara que no sàpiga la lletra, balla al ritme de la música! No sé si és l’energia dels músics que s’encomana als fans o les ganes de donar-ho tot a baix de l’escenari que alimenta els de dalt, però sigui com sigui es respira un ambient de festa major indiscutible. A quasi cada cançó els acompanya un convidat de luxe: 9son, Txarango, Gemma Humet, La Pegatina, Doctor Prats, Dj OGT, La Sra. Tomasa, Itaca Band, Sey Sisters i Animal. Les col·laboracions són la cara visible del missatge que se’ns vol transmetre: si ens ajuntem podrem aconseguir grans coses.

No podia haver-hi millor cloenda que la imatge final: tots els artistes dalt de l’escenari cantant una mateixa cançó, lluitant per un mateix objectiu. Ens impregnen d’una força que trigarà a esvair-se; el següent pas ens toca fer-lo a nosaltres.