La Bisbal d'Empordà

Si no sou de Barcelona però hi viviu, potser coneixeu la sensació aquella de no acabar-se d'adaptar al ritme de la ciutat. Potser els dimecres ja n'esteu farts de Barcelona i els barcelonins i ja no aguanteu més el ritme de cotxes i de tanta gent que omple els carrers. Potser ja només espereu que arribi el divendres, el dia que us podreu unir a l'èxode que abandona la ciutat. Potser només espereu el moment d'agafar el tren i tornar cap a aquell poblet tranquil, on la gent surt a prendre el sol al carrer sense cap tipus de pressa. I, asseguts al vagó del tren, segurament us trobeu amb aquells amics de sempre que, igual que vosaltres, emprenen el mateix camí cada cap de setmana.

Possiblement no hi hagi millor plaer, després d'una setmana a la gran ciutat, que tornar al poble. El que sigui. Posem-hi, per exemple, La Bisbal d'Empordà. Tornar-hi i relaxar-se fins a extrems insospitats. De sobte, però, l'arribada del diumenge et torna, de cop, a la crua realitat. Les cues comencen a omplir la comarcal i això és sinònim d'haver de tornar a la rutina i emprendre altre cop el viatge cap a la ciutat plena de gent.