Manel

Agafem la màquina del temps, retrocedim uns quants anys i, de sobte, ens plantem al mes de juny de l'any 2007, just deu anys enrere. Aquells dies, una jove formació barcelonina publicava la seva primera maqueta. Només eren quatre temes -"En la que el Bernat se la troba", "Dona estrangera", "Nit freda per ser abril" i "Ceràmiques Guzman"- i ni tant sols la publicaven en format físic, però era la llavor del que acabaria sent una de les bandes més exitoses de la següent dècada. Sí, estem parlant de Manel.

Només uns dies després, publicaven el seu primer videoclip -del primer 'hit', "En la que el Bernat se la troba'-. El grup s'acabava d'inscriure al concurs Sona 9 -un concurs que no guanyarien, però on acabarien en segona posició- i començaven a explorar el terreny d'aquell "pop-folk costumista" del que tant sentiríem a parlar pocs mesos després. Potser alguns ho recordeu. D'altres, potser no en vau tenir constància fins uns mesos després.

De fet, aquella primera maqueta penjada al myspace -quins records!-, no començaria a sonar en directe fins a finals de juliol, quan el grup debutava al festival Paupaterres de Tàrrega -en la fase preliminar del Sona 9-. Un any després, arribaria el primer disc, la triple presentació a l'Heliogàbal -amb entrades exhaurides- i la primera explosió fins arribar a aquelles dues nits al Palau de la Música cantant corrandes a Pep Guardiola.