Els retorns de la temporada

Aquesta ha estat una temporada de comiats, però també de retorns. Són molts els grups que durant els últims mesos han tornat als escenaris després d'una temporada de descans. En aquest tercer especial estiuenc hem volgut recollir els casos més esperats.

Pau Vallvé 

Després de 10 anys de gira ininterrompuda, Pau Vallvé va decidir, en acabar la presentació de Pels dies bons (Autoeditat, 2014), aturar-se un any per prendre distàncies. A principis de 2017 va tornar a l'activitat amb Abisme, cavall, hivern, primavera i tornar (Autoeditat, 2017), un doble CD on recupera la guitarra elèctrica i s'atreveix amb cançons vitalistes i optimistes que trenquen la seva habitual tendència melancòlica. "Fer cançons tristes és relativament fàcil i, a més, en sé fer, però tenia el repte de fer una cançó feliç sense que em fes ràbia. No hauria dit mai que faria una cançó en què la tornada fos 'm'encanta la vida'" ens explicava el músic just després de publicar el treball.

"Porto quinze discos i no he triomfat ni triomfaré mai, i això m'encanta!"

Txarango 

Si parlem de retorns, evidentment, hem de parlar de Txarango. Els del Ripollès eren un dels grups més esperats de la temporada i el seu tercer treball no va decebre. En acabar la gira de Som riu (Discmedi, 2014), la banda va voler deixar per un temps els escenaris per agafar distàncies. "Aquest any sense fer gira ha sigut quan s'ha acabat de generar una identitat més forta com a grup. Hem acabat d'encarar què volem fer i, sobretot, què volem ser i com volem ser" ens explicaven just tornar. Això els ha servit per impregnar el nou treball de tots els viatges i experiències viscudes durant aquest any, però també per polititzar el projecte: "No anem a crear un discurs del qual la gent jove pugui fer el seu manual polític, però fem una cosa que és molt útil, que és polititzar les accions i els fets" destacaven.

"Després de viure experiències d'alegria màxima en llocs on l'alegria és escassa, hem après quin és el llenguatge que estàvem practicant"

Mishima 

També portaven més d'un any lluny dels escenaris i també han tornat amb noves cançons sota el braç. Mishima publicaven aquesta primavera Ara i res (Warner Music, 2017), un treball més pop de cançons més despullades i lletres més intel·ligibles. "Vull que en una sola escolta ja hagis entès exactament en què consisteix la història" ho resumia David Carabén. La banda es va proposar elaborar un disc més directe que esdevenia també un retrat del moment vital del seu cantant. "Et passes la primera meitat de la vida intentant definir-te, saber qui ets, diferenciar-te de la resta i intentant trobar la teva pròpia veu i ho fas d'una manera molt sentida i de vegades fins i tot dramàtica. Però a partir d'un cert moment, potser quan ja l'has trobat o potser sense haver-la trobat del tot, dius 'escolta, tampoc tinc tanta necessitat de ser diferent dels altres o de ser tant jo'. Ara no estic en una fase en què m'hagi de construir i reivindicar" explicava el cantant.

"Un músic sempre està barallant-se amb la societat en la qual viu"

Els Amics de les Arts

Per preparar el seu nou treball, Els Amics de les Arts van marxar fins a Escòcia per posar-se a les ordres del prestigiós productor Tony Doogan, amb qui van aconseguir donar forma a un disc de contrastos, on flirtegen amb l'electrònica més ballable i el rock més contundent, però on també mostren la seva faceta més íntima i ens aporten dosis d'èpica orquestrada. "Va arribar un punt que vam dir: 'ara toca renéixer, tornar a començar des d'un altre costat'. Cada disc és anar al doble o res i sempre hem canviat coses, però aquí ho hem canviat tot" explicaven just publicar el treball.

"Si te la jugues tenint molt clar el que vols fer, et pot sortir bé"

La Iaia 

Portaven més de dos anys lluny dels escenaris però, per fi, La Iaia han tornat a l'acció. Ho han fet, a més, amb un canvi substancial respecte les cançons d'On és la màgia (Música Global, 2014) i un retorn cap a les cançons més terrenals. "En aquest disc hi havia una premissa més clara de què les cançons tinguessin una personalitat molt definida, tant amb la melodia com amb la lletra" explicava Ernest Crusats. És un disc, a més, que esdevé un relat generacional carregat de dubtes i incerteses: "Nosaltres hem fet 30 anys fa relativament poc i és un moment a la vida en què t'has de començar a plantejar què fer i intentar afrontar un camí. És aquest moment de dubte però sense una depressió de cavall. Simplement haver de decidir" ho resumien.

"Aquest disc és un retorn a la pròpia cançó"

Skatalà 

El darrer retorn de la temporada ha estat el de Skatalà. Pioners de l'ska a Catalunya, la banda s'ha tornat a reunir set anys després de la seva última gira per commemorar les tres dècades des de publicació de Fent d'aquí, la seva primera maqueta. "A aquella època, Skatalà no va significar res. El significat ve a través del temps", reflexionaven els músics dies abans d'aquell únic concert de retorn. "Ni tan sols pensàvem que estàvem sent els primers a fer ska", hi afegien. Parlaven també de la possibilitat d'allargar aquest retorn: "En principi aquest any és per fer aquest concert i no sabem si n'hi haurà algun altre, però deixarem la porta ajustadeta".

"Skatalà no ha marxat mai"