Els comiats de la temporada

La temporada musical va arrencar marcada pels comiats. Adéus definitius, aturades indefinides i canvis de formacions van marcar els últims mesos de 2016. En el primer especial estiuenc, hem volgut recuperar els comiats més sonats i que han encapçalat la revista durant aquesta temporada.

Teràpia de Shock

A principis de desembre Teràpia de Shock oferien, a casa, un darrer concert amb què tancaven més de deu anys de trajectòria. "Volem fer una parada. No sabem quan durarà. Potser dura un mes perquè ens sentim avorrits i tenim ganes de fer coses o potser dura deu o quinze anys" ens avançava el grup uns mesos abans d'aquell concert. Teràpia paraven en un moment dolç. Després de viure una autèntica muntanya russa que els havia portat a tocar el cel amb el fenomen "Sense tu" i a una posterior travessia del desert, la banda de la Garrotxa asseguraven estar en un bon moment. "Aquest any ens ho estem passant millor que mai", sentenciaven, però volien aprofitar l'aniversari per aturar màquines i recuperar forces després d'una dècada sense descans. "10 anys són un bon moment per tancar l'etapa i fer la retrospectiva. No tenim res parlat. Serà un moment d'stop i de parlar de què es fa" concloïen.

"Han estat deu anys en què no hem parat ni un sol instant per descansar i això et porta a oblidar-te molt ràpid de les coses que has anat fent"

Jaume Sisa

Feia vuit anys que Jaume Sisa no publicava nou disc. A la tardor, el cantautor galàctic per excel·lència va decidir trencar el silenci amb Malalts del cel (Satélite K, 2016), un disc que desprenia un cert aire de comiat. El treball esdevenia un repàs de la seva trajectòria musical, amb un punt melancòlic. "És un balanç, un inventari, un resum", sintetitzava. El cantant negava amb rotunditat que fos un adéu, però decidia no presentar-lo en directe i prendre's un temps de recuperació. "He parit un disc doble, que és com parir bessonada, i ara he de veure si em refaig. Necessitaré una temporada i llavors ja pensaré què faig" assegurava. I encara hi afegia una darrera reflexió: "Després de fer aquest disc, estic sense propòsits, sense plans i sense futur. Estic amb el present absolut".

"Els humans no hem de ser menys que els hipopòtams"

Ferran Palau

Després de rebre l'aclamació unànime per part de la crítica amb Santa ferida (Halley Records, 2015), Ferran Palau tancava gira a finals d'any amb un concert al Tradicionàrius. Pocs dies abans hi parlàvem per fer balanç d'un treball i una gira que l'havia coronat com un dels grans noms de l'escena independent catalana. "Em fa pànic que el meu tercer disc no estigui a l'altura del segon" sentenciava Palau. Meticulós i perfeccionista com pocs, el músic té  clar que, a diferència de les cançons que compon per Anímic, el seu projecte en solitari és un treball molt més artesanal i fet a consciència: "Al final de l'any, de cançons acabades potser en faig tres. I ja hi ha una feina!" ens confessava. Enguany, el músic aturava l'activitat precisament per tornar a la carretera amb Anímic, amb qui poc després publicaven Skin (Bcore, 2017), però, mentrestant, ja comença a pensar amb un nou disc que veurà la llum després de tancar gira amb el grup.

"Ja m'agradaria ser comercial, però no surt així. Surten altres coses i aquí és on som"

Macedònia

Ha arribat el moment d'un nou canvi generacional per Macedònia. A principis de febrer, la banda acomiadava la tercera generació de fruites amb un concert a la sala Razzmatazz. Aquest comiat, però, arribava acompanyat d'un nou inici, amb cinc joves cantants que s'incorporaven a la banda. Coincidint amb aquest moment d'impàs, vam decidir fer una visita al grup per veure com afrontaven aquest canvi. "Nosaltres sempre havíem seguit a Macedònia i estar aquí, cantant al seu local d'assaig, és el nostre somni", asseguraven, carregades d'il·lusió, la nova generació. Se'ls obria al davant un món nou, el mateix món que, cinc anys abans, s'havia obert a la generació sortint. "Amb Macedònia vius coses molt intenses i és molt fàcil que t'afectin més del que t'han d'afectar" avisaven les veteranes, que anunciaven que no tenen pensat deixar el món de la música. Darrere el projecte s'ha amaga Dani Coma, l'encarregat d'aconseguir que aquest traspàs de poders funcioni de la millor manera: "Les nenes que arriben tenen ganes de ser protagonistes i les grans no volen deixar de ser-ho fins que toqui. La gestió emocional és complicada. I la logística també" reconeixia. Coma també deixava clar que, amb aquest nou canvi de generació s'obre una nova etapa per Macedònia: "Estic súper animat amb aquesta nova generació, no només perquè les nenes m'entusiasmin, que m'entusiasmen, sinó perquè Macedònia es bifurca i agafarà més volada".

"És un miracle que Macedònia encara estiguem vius"

Pep Sala

Durant tota aquesta temporada, Pep Sala ha estat oferint una 'última ronda' de concerts. Una gira de comiat que va acabar a l'abril i que obre una incògnita al voltant del seu futur. "Això és un cercle viciós en què contínuament fas discos, gires, discos, gires... I està molt bé, però tinc ganes de trencar-ho" sentenciava just començar la gira. El músic osonenc té clar que el projecte en solitari que va impulsar després de la mort de Carles Sabater ha arribat a un punt i final: "M'atreviria a dir que amb aquest producte o aquesta marca que es diu Pep Sala ja no farem més concerts tal com ho entenem ara. Ni discos". "No és que digui que plego o que em retiro. No em retiro, ni molt menys! Passa només que tinc ganes d'agafar distància i fer altres coses en música" hi afegia. Sala, doncs, optava per agafar distància a la recerca d'una llibertat creativa que li permeti mirar endavant: "Sempre hi ha nostàlgia, però una cosa és la nostàlgia i l'altre és voler-se aferrar al passat. I això és el que jo no vull. No vull que allò sigui el meu modus vivendi. S'ha de tirar endavant i buscar coses noves".

"Vull tenir una llibertat que normalment no tinc"

9Son

Amb la marxa de Joan Palà, 9Son decidien agafar un temps de descans que els permetés tancar una etapa per obrir-ne de noves. A finals d'any oferien un emotiu concert de final de gira al cicle EnciSAT i, pocs dies abans, ens parlaven d'aquella sensació de final d'etapa. "Per a nosaltres ha marxat una peça clau del grup, un membre que era vital i hem vist com se'ns ha capgirat l'horitzó", reconeixien. La marxa de Palà, doncs, obligava a la banda a "reconduir la ruta" i replantejar-ne la sonoritat. "És com descobrir un nou 9Son", defensaven. Uns mesos després d'aquella nit, 9Son han tornat als escenaris amb una gira que anuncien que serà la darrera. "Avui, això s'acaba, però el demà continua", explicaven en un comunicat fet públic a principis d'estiu.

"Mai hem tingut cap por ni barrera davant la llibertat"